Sorpresa per a molts en saber que l’edició d’enguany del Premi Sant Andreu no ha premiat al Centre Cultural Els Catalanistes pels seus 150 anys d’història. Sorpresa que el pregoner d’aquest any sigui el segon cop que fa el pregó. No tinc res en contra dels premiats de l’edició 2016, el Grup d’Arpilleres del Casal de Barri Congrés-Indians, ni tampoc de l’actor Pep Munné, l’encarregat de fer el pregó des del balcó de l’Ajuntament el diumenge 27 de novembre.
El jurat del Premi Sant Andreu ha decidit atorgar-lo a les Arpilleres “en reconeixement a la seva tasca per recuperar i divulgar la Memòria Històrica amb les seves obres que conformen l’exposició ‘Dones i Guerra Civil’; per destacar com a grup de dones actives i implicades en iniciatives i activitats del barri i del Districte; per recuperar i importar una tècnica d’origen Xilè, sempre vinculat a les dones per tal d’expressar les seves reivindicacions personals, socials i polítiques, així com la seva projecció Estatal i Internacional de la seva obra amb la tela d’arpillera”. Crec que tant l’entitat com el pregoner són mereixedors del reconeixement del poble de Sant Andreu de Palomar. Tanmateix, sóc del parer que s’ha errat en no premiar als Catalanistes i de no cercar un pregoner que no fos repetit.
Si no vaig errat, al Districte de Sant Martí les entitats que fan una data sonada en la seva trajectòria vital — per exemple 10, 25, 50 o 100 anys — se’ls reconeix amb el Premi Sant Martí. Tant costaria fer el mateix a Sant Andreu? Una entitat com Els Catalanistes es mereix ser reconeguda. 150 anys no són cap futilesa. 150 anys són història viva d’una part del poble on s’aixopluga aquesta entitat.
Els Catalanistes van néixer el 1866, essent una de les primeres entitats de caràcter social de Sant Andreu de Palomar. Des de l’entitat s’ha promogut el cant líric, el teatre, el cinema, la dansa popular, el submarinisme, els esports…. N’ha viscut de tots colors i ha sobreviscut temps difícils. El dissortat enderroc, a la dècada dels noranta, de l’antic i emblemàtic local no va comportar la seva desaparició, ans el contrari l’ha enfortit.
I pel que fa al pregoner, sempre s’ha cercat un personatge mediàtic. Com si per ser mediàtic ja donés sobrades proves per fer-lo. Hi ha andreuencs que mereixen ser pregoners. N’ompliríem molts fulls amb els noms de candidats i candidates. Persones que viuen el dia a dia andreuenc. Que treballen i lluiten per tirar endavant un negoci o bé que fan poble a través del seu compromís social i cultural. Desaprofitant aquest bagatge humà que tenim desaprofitem el batec de tot un poble.
Fotografia: D’esquerra a dreta, l’ex-regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, el pregoner Pep Munné i l’actual regidora de Sant Andreu, Carmen Andrés | Andreuenc
