Si per a Catalunya l’11 de setembre és la Diada Nacional, perquè és el dia en què es commemora la pèrdua dels drets com a poble sobirà, per a Sant Andreu de Palomar el 20 d’abril és una data amb un gran paral·lelisme. La pèrdua de la condició de municipi, de manera autoritària i en contra de la voluntat del poble andreuenc, converteix aquest dia en el que ha de ser la nostra Diada Municipal. Recuperant i reivindicant la memòria del que vam ser, el que no hauríem hagut de deixar de ser i el que algun dia potser podrem tornar a ser.
Molts pensen que és una bogeria, d’altres diuen que les desagregacions són cosa del passat, mentre que alguns es riuen dels que pensem que en ple segle XXI pugui ser possible. Però més van riure a la Canonja el 2010 quan es van separar de la ciutat de Tarragona, convertint-se en el 947è municipi de Catalunya. Serà algun dia Sant Andreu de Palomar el 948è? El temps ho dirà, però sobretot ho haurien de poder decidir els andreuencs i les andreuenques.
Recuperant les analogies entre Catalunya i Sant Andreu, l’esperit català és un clar exemple de l’anhel que tenim encara molts habitants andreuencs. La voluntat de governar-se un mateix, des de la proximitat i el coneixement de les pròpies necessitats, també està present en el nostre poble. I de motius històrics tampoc ens en falten, perquè l’annexió de Sant Andreu de Palomar a Barcelona va ser il·legal.
De les condicions exigides per decret que havien de reunir tots els municipis que podien ser annexionats, el nostre poble n’incomplia una d’elles: no feia frontera amb la ciutat de Barcelona. Sant Andreu de Palomar feia frontera amb Sant Martí de Provençals, Horta, Montcada i Santa Coloma de Gramenet. No hi havia contacte directe amb la Ciutat Comtal i aquest argument va ser esgrimit pels desagregacionistes, que durant anys van lluitar per restituir la condició de municipi. Tot i això, finalment el Tribunal Suprem del moment va acabar donant la raó als recursos barcelonins.
Barcelona posteriorment tampoc va respectar la integritat territorial del nostre antic municipi, que va ser escapçat creant el Districte de Nou Barris. També es van veure afectades les nostres tradicions, ja que el dia de Sant Andreu va deixar de ser festiu per celebrar la Mercè. Sense deixar de banda l’excés de centralisme en la política de l’ajuntament barceloní, que deixa als actuals districtes un paper excessivament simbòlic.
En tot aquest context, i en plena efervescència del desig de manifestar les voluntats populars que es viu avui en dia a Catalunya, Sant Andreu de Palomar també ha de poder decidir el seu futur a curt termini. Es tracta d’un deute democràtic que arrosseguem des de fa 118 anys. El futur polític del nostre poble s’ha de sotmetre a votació i que cadascú hi digui la seva. Nosaltres ho tenim molt clar.
Fotografia: Pintada que va aparèixer al carrer Balari i Jovany el 2011 | Andreuenc
