Aquest diumenge al final del partit contra la UE Cornellà es van viure moments dramàtics, amb molts aficionats plorant veient com s’escapava el tren de la Segona Divisió B. Altres descarregaven la ràbia recriminant l’actitud dels jugadors o buscant a la llotja als màxims dirigents, que no van anar al partit. La majoria marxaven cap a casa amb resignació i els pocs als que encara queda optimisme, intentaven aferrar-se a un miracle.
L’arribada de Dinorah Santa Ana preveia un projecte molt atractiu per portar a l’equip andreuenc al més alt i ningú esperava una temporada així. La màxima mandatària va aterrar a Sant Andreu de Palomar prometent una professionalització del club i trencant de manera contundent amb el passat i el present de l’entitat. Fins i tot va caure en l’error de desprestigiar la gran feina que s’havia fet fins llavors a nivell social i de màrqueting per part de gent compromesa amb el club.
La nova propietària ha tractat a la UE Sant Andreu com una empresa pura i dura i això ha estat un gran error. La mateixa Dinorah va menysprear alguns d’aquests projectes iniciats la temporada passada, com la botiga o la revista, qualificant-los de minúcies en una de les seves primeres juntes d’accionistes, demostrant el seu gran desconeixement del que és la UE Sant Andreu i la seva gent.
En el terreny purament esportiu, l’acomiadament de l’entrenador Martí Cifuentes s’esperava que sigués per construir un projecte de gran envergadura com quan Joan Gaspart va estar al capdavant de l’entitat. Però Dinorah va sorprendre a tothom fent tornar a la banqueta del Narcís Sala a un entrenador que va sortir per la porta del darrera i fent fitxatges de molt baix nivell. Les incorporacions del mercat d’hivern demostren, de manera encara més evident, fins a quin punt arriba el desconeixement de la categoria que té l’actual propietària i el seu equip de confiança.
Portar una comptabilitat ordenada, arreglar les oficines, tenir netes les instal·lacions o pagar als jugadors i empleats al dia és un gran mèrit que se li ha de reconèixer. Però al futbol, i més en un club amb sentiment com la UE Sant Andreu, juguen moltes altres variables. Els més contents de l’arribada dels nous mandataris són els mateixos jugadors, com han declarat en roda de premsa en més d’una ocasió. Cobren regularment, tenen de tot i el club cuida fins a l’últim detall vetllant per la seva comoditat, com per exemple l’ampli autocar retolat amb el que es desplacen.
Sembla que tants luxes han relaxat a una plantilla que porta vàries setmanes jugant amb foc. Per molt que l’afició ho ha intentat tot, esdevenint les penyes l’autèntic i únic motor social del club, els jugadors no reaccionen i no se n’adonen que l’entitat no es pot permetre un descens a Tercera Divisió. La plantilla del primer equip ha d’aconseguir el miracle com sigui i no els queda una altra opció que guanyar tots els partits que queden. Però per aconseguir-ho cal un canvi d’actitud molt radical.
Fotografia: Bibian Weggelaar, Marcos Martins i Dinorah Santa Ana | Adrià Giménez
