La convocatòria s’ha fet conjuntament amb la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes arran de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i crearà un llegat que formarà part de la ciutat.
En el marc de les Setmanes d’Arquitectura que s’estan celebrant actualment a la ciutat, Barcelona llança un nou concurs internacional d’idees per a joves arquitectes per transformar les parets mitgeres permanents de 10 emplaçaments, un a cada districte, i convertir-les en noves façanes. Amb aquesta crida, es busquen propostes arquitectòniques que dotin de significat parets avui anònimes i sense cap protagonisme, exposades a l’espai públic en un permanent estat provisional.
En roda de premsa, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha afirmat que aquesta iniciativa permetrà fer “millores evidents en espais amb un gran potencial de transformació en termes d’embelliment de la ciutat i l’espai públic i amb una altra mirada posada en un context climàtic com l’actual”, i ha destacat que les actuacions incidiran en l’habitabilitat i l’eficiència energètica dels edificis i permetran guanyar espais verds. “Millorar la qualitat de l’espai públic també és garantir la dignitat de tots els veïns i veïnes visquin on visquin i és construir una ciutat més resilient i saludable per a tothom. Aquest és el veritable objectiu del concurs”, ha reblat. En l’atenció a mitjans també hi ha participat l’arquitecta en cap, Maria Buhigas.
La Capitalitat Mundial d’Arquitectura, que tindrà lloc a la ciutat durant el 2026 –any en què Barcelona també acollirà el Congrés Mundial de l’Arquitectura de la UIA–, tindrà una repercussió que anirà més enllà d’aquest any. En aquest sentit, es planteja que el llegat que deixi a la ciutat sigui a través de dues vies, una de les quals serà aquest concurs, i l’altra, una maqueta a gran escala de la ciutat vinculada a un espai de reflexió i difusió de l’arquitectura.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPU), té comptabilitzades unes 6.000 parets mitgeres amb forta presència a l’espai públic de la ciutat. Es tracta de parets anònimes, divisòries de propietats i sense cap mena de protagonisme en l’aspecte exterior de l’edifici que, a més, generen deficiències tèrmiques i constructives als habitatges, ja que no són murs pensats per ser façanes exteriors. A dia d’avui, del total de mitgeres que hi ha a la ciutat, 348 són de caràcter permanent i de més de 100 metres quadrats de superfície. Són parets divisòries d’immobles que no desapareixeran, ja que segons el planejament vigent no seran tapades per altres edificis, i que alhora confronten amb espais públics, amb l’impacte visual que això suposa.
Fa 25 anys l’Ajuntament va crear el Pla de remodelació de parets mitgeres de la ciutat de Barcelona, que vol millorar i posar en valor els indrets on s’implementa. A més, cada any es llancen subvencions per a la millora d’aquests emplaçaments i també s’hi destinen recursos provinents de les lones publicitàries. Ara, amb el concurs d’idees llançat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Mies van der Rohe, es vol reflexionar sobre aquest tipus de mitgeres per tal de renovar-les i millorar les condicions d’habitabilitat dels habitatges.
Per al concurs s’han seleccionat 10 ubicacions, una per cada districte, que sumen un total de 17 mitgeres permanents. S’han escollit a partir d’un criteri de distribució territorial i buscant aquelles mitgeres amb un major impacte paisatgístic, sempre d’acord amb les propietats dels edificis en qüestió. Les propostes que es presentin es valoraran segons un seguit de criteris que es poden consultar aquí.
Els 10 emplaçaments escollits són els següents:
– Plaça de Martina Castells (Ciutat Vella) – C/Hospital 128, 130, 132 i 138. Plaça Martina Castells
– Nàpols, 103 (Eixample) – C/Nàpols 103, 99 – Jardins de la cta Antiga d’Horta
– Quetzal (Sants-Montjuïc) – C/Quetzal 5-7 i 17-21
– Avinguda de Madrid, 161 (les Corts) – Av/Madrid 161, cantonada amb C/Lluçà
– Jardins de Marià Manent (Sarrià-Sant Gervasi) – C/Hurtado, 7 i Espinoi, 11. Jardins Marià Manent
– Rosselló, 379 (Gràcia) – C/Rosselló, 379. Jardins Caterina Albert
– Dante Aliguieri,151 (Horta-Guinardó) – C/Moratín, 6 i C/Dante Aliguieri, 151
– Pare Rodés 27 (Nou Barris) – C/Pare Rodés, 27. Placeta de Charlot
– Agustí i Milà, 55 (Sant Andreu) – C/Agustí i Milà, 55. Placeta de Grau
– Espronceda, 321 (Sant Martí) – C/Espronceda, 321
El gran mural de la plaça de la Pomera a Sant Andreu
Segons informa el blog Descobrir Barcelona, a la coneguda popularment com a plaça de La Pomera, es va pintar la segona paret a la ciutat amb el mètode de l’enganyatalls. L’Associació de Veïns de Sant Andreu la va encarregar a l’artista Antoni Gabarre, que es va posar mans a l’obra a l’any 1987. El mur havia quedat al descobert en enderrocar diferents edificis afectats per les obres de la línia 1 del metro.
La proposta que va presentar l’artista era la de crear un paisatge inspirat en el caràcter i l’essència“de poble” que el barri de Sant Andreu conservava tot i la seva integració a la ciutat. Gabarre va pintar diverses finestres de les quals tres són reals.
Més endavant, l’any 2005 el mateix artista, amb diners procedents dels ingressos de lones publicitàries, la va restaurar.
Fotografia de portada: paret pintada a la plaça de la Pomera a Sant Andreu en de l’any 1987 | blog Descobrir Barcelona.
Fotografia interior: mateix paret en versió de l’any 2005 | a la pàgina Flickr de Cristina Pla.
