Natxo González va arribar al Sant Andreu la temporada 2007-2008, i el primer any de la primera etapa com a entrenador quadribarrat va acabar en ascens a la categoria de bronze del futbol espanyol, que llavors era l’antiga Segona Divisió B. Divuit anys després, en la que és la primera temporada del segon capítol com a tècnic andreuenc, el Sant Andreu torna a tenir l’oportunitat que el Narcís Sala visqui un nou salt a la tercera categoria del futbol estatal, actualment la Primera RFEF. La connexió sembla premonitòria i és impossible no fer paral·lelismes, ja que entremig només s’ha pujat de categoria un cop i va ser a domicili, fa tres anys a Salamanca.
Aquest lapse de temps tan llarg genera una expectació especial entre el jovent, un sector important i cada cop més representatiu de la massa social quadribarrada. La majoria no recordarà l’ascens del 2008 o, fins i tot, encara no havia nascut quan es va produir: qualsevol menor d’edat és posterior a l’última tarda de glòria del Narcís Sala. Això fa que, aquests dies, les noves generacions andreuenques tinguin unes sensacions similars a les del 2023, quan el Sant Andreu estava a les portes de pujar de categoria després de 15 anys. Aleshores es va materialitzar –de la manera més èpica possible– i ara tothom espera que així torni a ser.
La temporada 2007-2008 del primer Sant Andreu de Natxo González va ser excel·lent, amb 25 victòries, 7 empats i 6 derrotes a la lliga regular i un saldo de 7 gols a favor i només 1 en contra a la promoció d’ascens, on va superar l’Haro i l’Arandina. Va ser un equip encara recordat per l’afició quadribarrada, amb jugadors com Manu Lanzarote o Luso Delgado que acabarien arribant a Primera Divisió. De fet, aquella plantilla va ser la base de la que dos anys més es quedaria a un pas de fer el salt a la Segona Divisió del futbol professional. Per a qui ho vulgui recordar amb nostàlgia o qui no ho va poder viure, Andreuenc recupera el colofó d’una temporada memorable.
