Ricard Castells va ser el compositor de la música de l’himne i l’Eco de Catalunya va posar les veus en la gravació oficial de l’any 2012.
El matí del proppassat diumenge 6 d’octubre va resultar molt intens per la UE Sant Andreu. En l’aspecte Esportiu, ja tothom està al cas del que va succeir en rebre la visita de l’Atlético Baleares, un dels equips que, en principi, aspira a promocionar, però en l’aspecte instucional, el club va haver de complir un parell de compromisos que formen part del seu respecte i compromís tant pel que fa a la història del club i la de Sant Andreu.
Manuel Camino, president de la UE Sant Andreu, i representants de la seva junta directiva, Gerard Álvarez, Josep Hormigo i Jesús Manzano, assistiren a l’acte d’homenatge que el poble de Sant Andreu ret cada any a Ignasi Iglésias en aquestes dates davant de la tomba de l’insigne dramaturg andreuenc al cementiri de Sant Andreu.
Organitzat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, amb el suport del Districte de Sant Andreu, enguany es va dur a terme el diumenge 6 d’octubre a partir de les 10h amb la participació de les entitats que conformen la Comissió Cívica Ignasi Iglésias.
La presentació de l’acte va anar a càrrec de Pau Vinyes, vicepresident de l’entitat que, just després del ball d’homenatge, ballat per l’Ariadna Novella, de l’Esbart Joventut Nostra, va anar recitant el nom de totes les entitats participants per tal que procedissin a deixar la seva ofrena als peus de la seva estàtua funerària.
A continuació, Carme Abril, reconeguda actriu andreuenca, va protagonitzar la part artística llegint poemes i textos de l’autor Àngel Guimerà, en plena celebració del centenari de la seva mort, referits a Ignasi Iglésias. Després va arribar el torn dels parlaments més institucionals: primerament el de Jordi Petit, president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, i després, i després, la presidenta del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, Rosa Suriñach, i la Regidora del Districte, Marta Villanueva.
Com sempre, l’Eco de Catalunya va cantar un parell de cançons i ‘Els Segadors’ per cloure l’acte sota la direcció de Núria Vinyals que va aportar la interpretació del ‘Cant dels Ocells’ amb el seu violí.
Finalitzat l’acte anterior, els representants de la UE Sant Andreu i els aficionats presents no van marxar encara del cementiri, sinó que es van traslladar uns metres per visitar la tomba de Narcís Sala i procedir a retre l’homenatge dels andreuencs de cor quadribarrat, com és costum des de l’any 2017 gràcies a la iniciativa del president Manuel Camino. Es tracta d’una cerimònia senzilla de salutació a Narcís Sala just al principi de temporada que serveix per mantenir el lligam d’admiració cap a la seva figura i perquè transmeti des del més enllà la saviesa als actuals dirigents, equip tècnic i jugadors el talent i la saviesa que li van permetre viure anys gloriosos.
Com és preceptiu en aquests actes, es va procedir a l’ofrena floral per part del club i de l’Agrupació de Jugadors de la UESA, i després es va procedir al torn d’intervencions, primer de la família Sala, a través de Maria Mercè Sala, néta de Narcís Sala; d’Albert Mendoza, president de l’Agrupació de Jugadors de la UESA, i de Jordi Petit, president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, que van significar la importància de la figura de l’històric preseident; i de Jesús Manzano que, en nom de la junta directiva, va destacar la contribució de Ricard Castells i de l’Eco de Catalunya en l’existència de l’himne del club.
L’acte es va acabar amb les paraules del president Manuel Camino i la interpretació de l’himne del Sant Andreu.
La participació de Ricard Castells i l’Eco de Catalunya en l’existència de l’himne del Sant Andreu
Tal com s’ha indicat abans, l’acte de Narcís Sala incloïa enguany un homenatge específic per tal d’agrair a Ricard Castells i a l’Eco de Catalunya les seves contribucions que permeten gaudir en cada partit a casa d’un himne que desperta les emocions quadribarrades. Per aquest motiu, en Jesús Manzano va llegir unes paraules explicant en detall la seva participació: en Ricard Castells, com a compositor, i l’Eco de Catalunya, posant les veus de la gravació fins ara definitiva de l’any 2012. A més, el club va lliurar dues litografies de Robert Llimós amb les quatre barres catalanes a Ricard Sardà, en representació de Ricard Castells, i a Rosa Maria Altayó, en representació de l’Eco de Catalunya que, a més, va rebre felicitacions perquè l’entitat coral ha complert 125 anys.
A continuació, es reprodueix la intervenció de Jesús Manzano explicant diferents aspectes de la història de l’himne del Sant Andreu:
“Avui en l’homenatge que la UE Sant Andreu ret a Narcís Sala, el club vol afegir també un just reconeixement a us van dels emblemes més significats de l’entitat, un signe entranyable d’identitat que tot bon aficionat porta al cor i que desperta les emocions quadribarrades a flor de pell. En els partits de casa, és sempre el preludi de la comunió entre afició i jugadors i el comiat que, s’hagi guanyat o perdut, segella el pacte de fidelitat fins la següent ocasió.
Sí, ens referim a l’Himne del Sant Andreu que, juntament, amb la samarreta i l’escut, conformen la tríada de símbols bàsics de l’entitat. Per aquest motiu, ens acompanya Lourdes Castells, filla de Ricard Castells i Francisca, compositor de la música que acompanya la lletra de Bruno Romeu, i també, molt especialment en aquesta ocasió, l’orfeó L’Eco de Catalunya, com ara explicarem.
L’actual himne del Sant Andreu és producte de la commemoració de les Noces d’Or, que es van celebrar a la temporada 1962-63. Va ser un gran esdeveniment amb pregó d’obertura de l’escriptor i advocat Rafael Bertrán Montserrat, seguit d’una ballada dels esbarts Mare Nostrum, Esbart Maragall i Cuerpo de Baile de la casa de Madrid, i va acabar amb un concert de l’orfeó L’Eco de Catalunya i de la Cobla La Principal del Llobregat, que va incloure l’estrena de l’himne del club ‘Flames i Ginesta’.
Ricard Castells i Francisca (Barcelona 18 setembre 1901 – 20 març 1980) fou un mestre musical i compositor amb una producció d’unes 50 obres: ballables, himnes, marxes, una nadala i deu sardanes. Com acostuma a passar de vegades, la seva fama popular es basa fonamentalment en una composició. Es tracta de la sardana Els Degotalls (1946) que és una de les més interpretades en els aplecs i li va valer l’honor de rebre en vida nombroses distincions i homenatges, singularment l’honor de tenir, justament, una placa que el recorda al camí dels Degotalls, a Montserrat.
El 1943, el Mestre, que sempre havia mostrat més preferència per la veu que per la instrumentació, fou nomenat director de l’Eco de Catalunya, responsabilitat que ocupà fins l’any 1945. El 1948 es fa fer càrrec de la subdirecció gairebé fins el dia de la seva mort, quan ja havia deixat enllestit un llegat on Sant Andreu, a més de l’hime del club, hi és present com a font d’inspiració. És el cas de la sardana ‘En Mandanga’ (1945), en referència a un sardanista andreuenc, ‘Sota de l’arbre’, dedicada a la gent gran del Camp d’esports de Fabra i Puig, i l’himne del club Esportiu de la Fabra i Coats.
Més de 30 anys va estar lligat el Mestre Castells amb l’Eco de Catalunya, el nostre altre protagonista de la jornada que, no solament va estrenar l’himne sinó que, a més, l’escoltem sempre que aquesta música sona ja que ells van posar les veus de l’enregistrament oficial que va tenir lloc el 20 d’octubre de 2012 a l’Ateneu de Sant Andreu juntament amb la Banda Simfònica Roquetes Nou Barris sota la supervisió dels respectius directors titulars: Àngel Villagrasa i Vicenç Navarro.
La idea del projecte va consistir en treure del text les referències a les Noces d’Or, motiu pel qual va ser creat, i alguna altra petita adaptació; dotar la lletra de més musicalitat, ja que era gairebé més parlada que cantada; insuflar un ritme més dinàmic a la peça; i disposar, en definitiva, d’un enregistrament de qualitat per poder reproduir-lo en els moderns sistemes de repooducció musical amb bona qualitat.
Volem agrair la participació de L’Eco de Catalunya en aquella ocasió, aprofitar l’avinentesa per agrair també públicament la seva presència en aquest acte i felicitar l’entitat pel 125 aniversari. És, per tant, una de les associacions vives més antigues de Sant Andreu, amb una història plena d’esdeveniments insignes com el concert extraordinari al Palau de la Música, la seva participació en els dos enterraments d’Ignasi Iglésias, la victòria al Concurs de Caramelles que li va valer la Copa Clavé, l’actuació al Narcís Sala en presència del president Tarradellas, etc.
Serveixi aquest acte, doncs, de reconeixement del club per aquesta valuosíssima i entranyable aportació tant a Ricard Castells com a l’Eco de Catalunya que reblem amb l’entrega d’aquesta làmina de l’artista Robert Llimós on apareix l’altre gran emblema del club: les quatre barres catalanes. “
Fotografia de portada: presidència de l’acte amb representants de la família Sala a la dreta, al seu costat Manuel Camino, president de la UESA, i a la part esquerra membres de junta i de l’Agrupació de Jugadors del club | Redacció
Primera fotografia interior: ofrena floral de la UESA a Ignasi Iglésias | Jordi Esplugas
Segona fotografia interior: ofrena floral de la UESA i de l’Agrupació de Jugadors a Narcís Sala | Redacció
Tercera fotografia interior: retrat de Ricard Castells | musicsperlacobla.cat
Quarta i cinquena fotografies: entrega de la litografia del club a Roger Sardà i a Rosa Maria Altayó | Redacció
