La pel·lícula Historias del buen valle, de José Luis Guerin, va arribar a les sales de cinema la setmana passada. El film va ser fruit d’un encàrrec del MACBA per crear una peça visual per a l’exposició Una ciutat desconeguda sota la boira i, per tal d’acomplir-lo, el cineasta va recórrer racons poc transitats de Barcelona fins que va topar amb Vallbona.
Allà va descobrir un enclavament encaixonat entre vies de tren i carreteres, habitat per diverses generacions d’immigrants i travessat per un riu que la majoria de barcelonins ni tan sols saben situar; i que, per cert, darrerament es troba trasbalsat per les obres de soterrament del ferrocarril i altres intervencions que han alterat la pau quasi camperola de la contrada.
El resultat d’aquella trobada va provocar una petjada tan profunda en el director que el va empènyer a dur a terme el projecte Historias del buen valle, film que va guanyar el premi especial del jurat en la darrera edició del Festival de Sant Sebastià. El guardó va reconèixer l’habilitat documental de Guerin per construir un univers format per fragments de vida, rostres que parlen, històries que s’entrellacen i un territori que es revela com un testimoni de perifèries humanes i urbanes.
Un barri que havia format part de Sant Andreu de Palomar
El que la majoria d’espectadors no sabrà és que Vallbona no és només un racó desconegut de Barcelona, sinó que fins la divisió de districtes de 1984 formava part del districte IX, el de Sant Andreu, com la resta de Nou Barris, i anteriorment havia format part de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Per tant, Guerin, de ben segur que sense proposar-s’ho, ha filmat un fragment de l’antic nucli rural andreuenc i que, avui dia, té una múltiple identitat híbrida: rural i urbana, perifèrica i central, antiga i recent.
Com a Torre Baró amb l’autobús 47
El cas de Vallbona dialoga amb un altre exercici cinematogràfic recent: la pel·lícula sobre Torre Baró El 47, que també reivindicava un barri perifèric amb arrels andreuenques. Igual que aquell film, l’obra de Guerin posa el focus en comunitats que han crescut al marge del centre, però que expliquen millor que cap altra la Barcelona real, la que es construeix a partir de migracions, lluites quotidianes i identitats múltiples.
Si El 47 convertia el trajecte d’un autobús en metàfora de resistència i pertinença, Historias del buen valle transforma Vallbona en un espai de revelació: un lloc on la ciutat es despulla i mostra la seva veritat més profunda.
En definitiva, Guerin ha filmat un barri que havia format part de Sant Andreu de Palomar, i ho ha fet amb la mateixa delicadesa amb què altres cineastes han reivindicat Torre Baró. Són pel·lícules que, cadascuna a la seva manera, recorden que la ciutat és molt més que el seu centre i és un mosaic de valls, turons i històries que mereixen ser explicades.
