Els premis de la 73a edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià es van donar a conèixer aquest dissabte a la nit. Entre les pel·lícules guardonades, el jurat internacional, presidit per Juan Antonio Bayona, va atorgar el premi especial del jurat a la pel·lícula Historias del buen balle, de José Luis Guerín, una figura clau del cinema d’autor contemporani.
Des del punt de vista andreuenc, la notícia mereix atenció ja que, per una banda, destaca la presència d’un dels veïns més il·lustres del districte portant a terme una tasca pròpia de la seva rellevància professional en el món del cinema: la responsabilitat de coordinar les valoracions dels membres del jurat i avalar els guardons amb el seu crèdit i prestigi.
I per altra banda, resulta que la pel·lícula que guanya el premi especial del jurat es desenvolupa a Vallbona, el barri veí de la Trinitat Vella, bressol de Bayona, i que si és ben cert que aquest territori és del districte de Nou Barris des de 1984, sempre havia estat part de Sant Andreu de Palomar.
Rodada durant dos anys, Historias del buen valle mostra el dia a dia de la gent de la contrada, que té l’interès de viure entre el món rural i l’urbà, on coexisteixen les cases dels primers migrants, que van arribar després de la postguerra, i els nous blocs de la ciutat dormitori, on es concentra la nova migració, convertint aquest humil racó en un autèntic llogaret global.
Com informa el mateix títol, la cinta és una suma d’imaginaris, de conflictes socials, generacionals i identitaris, urbanístics i ecològics; però també una mirada reposada i humanista sobre el món actual amb un tractament documental, propi de la cinematografia del director barceloní José Luis Guerín.
Curiosament, Guerín (Barcelona, 1960) ja havia guanyat aquest mateix premi fa 25 anys amb En construcción, que retrata la transformació del barri del Raval de Barcelona, així que es podria afirmar que ha tancat un cercle creatiu molt especial tornant a enfocar la seva mirada poètica i reflexiva, entre el documental i la ficció, explorant una altra contrada de Barcelona on la memòria, el temps i la identitat han evolucionat de manera vertiginosa.
Quatre dades sobre Vallbona
El barri de Vallbona, situat actualment al districte de Nou Barris, formava part del municipi de Sant Andreu de Palomar, i el seu nom prové de l’antiga quadra de Vallbona, una gran finca situada prop de la Torre del Baró, enderrocada el 1967 per prolongar l’avinguda Meridiana.
Al llarg dels segles, Vallbona va ser una zona rural, amb terres dedicades a l’agricultura i travessada pel Rec Comtal, l’antic canal medieval que proveïa d’aigua Barcelona i regava els horts de la zona, i que encara és visible en alguns punts del barri.
Fins a mitjans del segle XX, Vallbona va estar poc alterada per la urbanització. A partir d’aquell moment, es van començar a construir cases modestes al voltant del Rec Comtal, i el barri va créixer com una petita comunitat aïllada.
Les grans vies de comunicació com les autopistes C-58 i C-17 van acabar separant Vallbona de la resta de la ciutat, cosa que va contribuir al seu aïllament físic i social, encara que segueix sent un lloc d’arrelament per a la immigració dels darrers anys.
Fotografies: J. A. Bayona, José Luis Guerín i Vallbona | SSIFF i Ajuntament de Barcelona
