Amb l’arribada de la tardor, la cartellera barcelonina es desperta de la letargia estiuenca i reprèn el pols teatral amb una energia renovada i l’empenta dels andreuencs i andreuenques que sempre han sentit gran atracció per aquesta activitat artística.
Un dels punts de partida imprescindibles d’aquesta rentrée és la clàssica presentació de la temporada del Grup Focus, el gegant teatral liderat per l’andreuenc Daniel Martínez i que regeix sales tan emblemàtiques com el Teatre Goya, el Teatre Condal, La Villarroel i el Teatre Romea.
L’acte va tenir lloc el divendres 4 de setembre al Teatre Goya, un esdeveniment que, com és habitual, va aplegar les principals figures i personalitats del món de la cultura i el millor de l’escena catalana. Aquest cop va acollir una gala doblement especial ja que, a més de revelar els espectacles que conformaran la temporada teatral dels quatre teatres de Focus, constituïa l’acte central del seu 40è aniversari, una efemèride que es reflectia en l’elegant i festiu to daurat tant de la proposta estètica de la decoració i el photocall com en el flamant disseny de la revista d’aquest any.
Des de 2021, l’històric Teatre Apolo camina també amb pas ferm gràcies a la direcció de Manel Portomeñe, fundador d’MPC Management. Aquesta agència de representació de grans humoristes del país –que porta la firma de fenòmens com Berto Romero o el xou La ruina– té la seva seu a l’avinguda Meridiana. I per si aquest repte fos poca cosa, MPC Management, juntament amb la productora Brot Cultural, acaben d’impulsar un nou projecte per gestionar un altre espai a la ciutat, el Teatre Balmes.
Es tracta d’una obertura molt recent, programada per a aquest mateix novembre de 2026. El teatre està situat al bell mig de l’Eixample, concretament al número 137 del carrer de Balmes. La idea d’MPC és replicar el seu model d’èxit i convertir-lo en un nou temple de la comèdia de proximitat, combinant els monòlegs i els xous d’humor de grans referents de l’estat amb espai per a la música i noves arts escèniques.
Un cas excepcional és el de Toni Cano, actor nascut al Bon Pastor, que el 2025 no només es va llançar a l’aventura empresarial de codirigir la reobertura del mític Teatre Muntaner per convertir-lo en la nova Casa de la Comèdia de Barcelona, sinó que continua actuant sense defalliment els dissabtes amb el seu propi xou unipersonal, Traficante de endorfinas, un espectacle d’humor de contraban, monòleg i improvisació que busca la desconnexió absoluta de l’espectador.
Ja en el pla purament artístic, una de les grans cites de la temporada es troba a l’Eixample Teatre amb la comèdia Burundanga, el cèlebre text de Jordi Galceran. L’obra gira a l’entorn de la Berta, una jove embarassada que utilitza la “droga de la veritat” amb el seu xicot, per esbrinar si realment l’estima, desfermant un enrenou ple de girs inesperats. En aquest engranatge perfecte de fer riure, l’actor andreuenc Ferran Terraza, molt vinculat a Clip Teatres, interpreta el paper d’en Jaume, un personatge clau en el desenllaç que afegeix benzina a la comèdia.
La cartellera més alternativa també té accent andreuenc gràcies a Glòria Prunés, component de Somni’TS i L’Avançada, que forma part de la programació de tardor del Teatre Tantarantana amb L’hora de l’estrella. Aquest projecte de la companyia La Impostora, nascut de la complicitat sorgida a l’Institut del Teatre i sota la direcció de Diana Dibau, és una delicada adaptació de la cèlebre novel·la de Clarice Lispector, on Prunés s’integra en un repartiment coral per oferir un viatge poètic i colpidor cap a la identitat d’una dona en un context de gran precarietat.
Al mateix temps, el Teatre Lliure de Gràcia aposta pel record en complir-se 50 anys del seu naixement, amb la reposició del musical Tot fent la bella Helena, dirigida per Miquel Mas Fiol. Es tracta d’una proposta satírica i desacomplexada plena de música en directe on un grup de joves intèrprets vol capgirar les lògiques del star-system actual tot recuperant la mítica opereta que el Lliure va estrenar el 1979. És un xou on la presència i el violí de l’andreuenca Núria Vinyals brillen amb llum pròpia.
Per últim, cal destacar la participació de Marc Calvo a la sarsuela La del manojo de rosas que, juntament, amb La corte del faraón i Cançó d’amor i de guerra, va formar part d’un cicle del gènere que va tenir lloc al Teatre Apolo entre els dies 27 d’agost i 12 de setembre.
L’artista de La Lírica de Sant Andreu va tornar a brodar el paper d’Espasa, un cambrer que destaca per una eloqüència plena de paraules estrafolàries i rocambolesques que fa servir per fingir que és una persona extremadament culta, i en el qual el Marc Calvo s’ha convertit en un autèntic intèrpret de referència. Sortosament, acabades unes funcions, en comencen d’altres, i La del manojo de rosas es podrà tornar a veure el 18 d’octubre a l’Aliança del Poblenou.
Per cert, la soprano d’aquest espectacle va ser Mirea Dolç, reputada veu de la lírica catalana i filla del mestre Xavier Dolç, dos col·laboradors assidus de La Lírica de Sant Andreu.
