El Sant Andreu afronta aquest diumenge el darrer partit del 2018 al Narcís Sala –encara quedarà el desplaçament a Figueres del dia 23– rebent el cuer, el Martinenc, i amb l’obligació de sumar els tres punts tant sí com no. Els quadribarrats encadenen set jornades consecutives sense guanyar (3 punts de 21 possibles) i una nova entrebancada no només complicaria de forma exagerada l’objectiu inicial de la temporada –la disputa de la promoció d’ascens– sinó que aproximaria de forma molt preocupant l’equip cap a les posicions de descens.
El duel entre els quadribarrats i els diables vermells no es viu en Lliga des de finals dels anys 80. Per tant, fa gairebé tres dècades que tots dos equips, que havien estat rivals tradicionals –després ja vingueren els duels d’alta tensió amb Gramenet primer i Europa després– no es trobaven en partit oficial. Això sí, el darrer precedent és relativament proper: el passat estiu amb victòria per 0-2 del Sant Andreu en les semifinals del Torneig d’Històrics.
No hi ha cap dubte ja que la disputa de la Copa del Rei i la Copa Catalunya ha debilitat, i molt, als andreuencs en Lliga. De fet, l’últim triomf es remunta a just abans de l’anada de l’eliminatòria contra l’Atlético de Madrid (2-0 enfront del Sants). Des de llavors, en set partits, només tres empats i quatre derrotes. La darrera, dimecres passat enfront l’Hospitalet (1-2) en un duel en què els quadribarrats van merèixer més i van donar una bona imatge en dominar tot i jugar amb un home menys gran part dels noranta minuts. Però la imatge no dóna punts i, per tant, el que fa falta són victòries, com la que s’ha d’aconseguir sigui com sigui aquest diumenge.
I és que, a banda de la necessitat imperiosa, també se suma el fet que perdre punts contra un rival que arriba en la situació del Martinenc seria encara més greu. Els diables vermells del Guinardó estan vivint un autèntic malson en el seu retorn a Tercera Divisió. Només han sumat vuit punts en les dinou jornades disputades (1 victòria i 5 empats) i, fins i tot, han encaixat resultats tan dolorosos com la golejada rebuda ara fa unes setmanes a la Feixa Llarga. Ni tan sols l’arribada a la banqueta d’un il·lustre de les banquetes catalanes com Manel Moya sembla haver servit per revertir la dinàmica ultranegativa.
Per tant, a priori, sembla un rival assequible perquè els quadribarrats trenquin la mala ratxa però habitualment això es pot convertir en una arma de doble fil. A més, Mikel Azparren ha d’afrontar el duel amb importants absències. Tres, per sanció: David López –segon partit després de la seva infantil expulsió contra l’Europa–, Segovia –per la vermella de dimecres passat– i Josu, que compleix cicle d’amonestacions. Els tres se sumen a la ja coneguda –i de llarga durada– d’Alcover. Amb una plantilla curta com la del Sant Andreu, queda clar que tantes absències suposen un contratemps important per Azparren, que a més ha de comptar amb el cansament que arrosseguen els jugadors després de quatre partits disputats en només dues setmanes.
Per la seva banda, Manel Moya no podrà comptar ni amb Mejía ni amb Roland Garrós, germà de l’ex del Sant Andreu Boris. Tots dos arrosseguen problemes físics.
Fotografia: Un instant del derbi disputat als Històrics el passat estiu | Torneig d’Històrics
