José Joaquín Japón Sevilla (Lugo 2 – Sant Andreu 1, 1992), Pedro Sureda Cuenca (Sant Andreu 0 – Ponferradina, 1 2010), Pablo González Fuertes (Ponferradina 0 – Sant Andreu 1, 2010) o Heriberto Ramos Rodríguez (Barcelona B 1 – Sant Andreu 0, 2010). La llista d’àrbitres que amb les seves actuacions –molts parlen sense embuts d’atracaments– han impedit el Sant Andreu aconseguir un ascens era ja llarga. Molt més llarga del que hauria de ser normal en un futbol on massa cops es diu allò de que “hi ha cops que et donen i altres et treuen”. Aquest 10 de juny, la llista ha crescut encara més amb la incorporació del tinerfeny Daniel Velázquez Rodríguez. Ell solet, amb la seva actuació, ha decantat l’eliminatòria entre els quadribarrats i un Castelló que, tot i el seu potencial econòmic, no estava aconseguint fer mal als andreuencs. I ho ha fet amb l’expressió de llibre: penal injust –a l’estil Guruceta– i vermella, també injusta. A partir d’aquesta acció, esportivament, poc més hi ha a valorar. Per la via civil, el Sant Andreu estava sent lleugerament superior; per la via criminal, l’han expulsat de la fase d’ascens i han posat fi al somni. I malgrat totes les dificultats, els homes de Mikel Azparren han estat capaços d’igualar a 1 el duel i acabar-lo tancant els blanc-i-negres a la seva àrea. Tota una lliçó d’orgull i coratge.
El Narcís Sala ha presentat un ambient espectacular, d’autèntic luxe. El millor en anys –amb el partit contra l’Atlético de Madrid com a únic precedent possible–. L’escenari, per tant, era immillorable per a una final a 90 minuts després del 0-0 de l’anada. El Sant Andreu ha sortit amb l’objectiu de dominar i buscar la porteria contrària i durant el primer temps ho ha fet. L’única excepció, al minut 1, en una acció per banda de Nuha que hauria d’haver estat anul·lada per fora de joc, el davanter visitant s’ha plantat davant Segovia però el porter andreuenc ha tornat a ser salvador. El punta blanc-i-negre s’ha estat a punt d’aprofitar del fet que l’àrbitre –en un pròleg del que succeiria minuts després– no hagi volgut fer cas del seu assistent, que havia aixecat la bandera assenyalant la posició antireglamentària de l’ariet.
Superat aquest ensurt, el Sant Andreu ha volgut tenir la pilota. No era fàcil. El tècnic visitant ha poblat el mig del camp i ha plantejat un duel a veure-les venir, confiant que en alguna contra poguessin tenir la seva oportunitat. Els andreuencs ho provaven però hi havia poc espai i, per tant, l’estratègia ha tornat a ser una eina clau.
L’ha utilitzat el Castelló, amb una falta picada a l’àrea que Cubillas, sol, ha rematat a gol. La jugada, però, ha estat anul·lada per un fora de joc clar del davanter visitant. I ho ha fet també el Sant Andreu, tot i que la rematada de Josu ha sortit molt alta. També de falta ha arribat la primera ocasió clara pels locals: Alcover ha provat de sorprendre Zagalà que, molt atent, ha pogut refusar a córner.
Al 23’, el Sant Andreu s’ha trobat amb un primer contratemps, en forma de lesió de Guerrero. El capità s’ha hagut de retirar i ha deixat el seu lloc a l’onze a Kuku, que ha intentat electritzar el joc d’atac, però també amb pocs espais.
Al minut 34 ha arribat una altra de les decisions claus del duel par part de Velázquez Rodríguez. En una pilota enviada cap a l’àrea i que buscava Josu, Zagalà ha mesurat malament i en intentar refusar-la amb el puny ha acabat impactant al cap del jugador andreuenc. El penal, així ho evidencien les imatges televisives, és clar. Per a tothom, menys per a una persona: l’àrbitre tinerfeny que ha optat per no assenyalar res.
Tot el contrari del que ha succeït minuts després, al 43’, poc després d’un intent llunya de Marenyà ben deturat per Segovia. Al més pur estil Guruceta, el col·legiat ha convertit una acció en què Carroza agafa pel pantaló a Cubillas fora de l’àrea, soltant-lo just abans d’entrar, en pena màxima. I, a sobre, malgrat que el defensa andreuenc no era l’últim home (Noguera arribava a l’encreuament) li ha mostrat la vermella directa. Penal i expulsió. El doble error garrafal de Velázquez Rodríguez –si és que realment era només un error– deixava el Sant Andreu tocat de mort. Rubio no ha desaprofitat el regal i ha marcat el 0-1 des dels 11 metres. En inferioritat numèrica, els quadribarrats havien de marcar dos gols perquè l’empat a 1 no servia.
El final del primer temps ha deixat entreveure el que esperava al segon. Un Castelló que optava descaradament per oblidar-se de jugar i buscar perdre temps i provocar al màxim al seu rival. El ball de bastons, davant l’actitud contemplativa de la tripleta arbitral, ha estat important fins que s’ha arribat al descans.
En la segona meitat, el Sant Andreu no ha llençat la tovallola en cap moment. Ho ha fet conscient que amb el joc col·lectiu, en inferioritat, la situació era complicada i apostant més per pilotes llargues i mirant de fer servir l’estratègia a la mínima falta que passava del mig del camp. El Castelló, per la seva banda, s’ha limitat a defensar-se, sense ser capaç de trobar la contra esperada per sentenciar.
Azparren ha arriscat al tram final situant un clar 4-3-2 amb David López i Llamas molt ofensius i enviant pilotes tota l’estona cap endavant. Han tingut opcions per igualar Noguera, amb un remat de cap enverinat a la sortida d’un córner tret per Zagalà, i Elhadji, amb una mitja volta des de la frontal ben aturada pel meta visitant.
El premi a la insistència ha arribat al 85’: córner que pica Alcover i Óscar amb una rematada de cap propulsada per tot l’estadi ha igualat el duel. Quedaven cinc minuts més el descompte i l’esperança no s’apagava.
Els darrers minuts han estat èpics per part dels dos conjunts. El Sant Andreu ho ha provat fins al final, fins i tot amb Segovia pujant a rematar, però el miracle no ha arribat. L’empat a 1 final, que manté invicte els andreuencs a la fase d’ascens, no serveix per fer justícia en una eliminatòria on, durant bona part dels dos partits, els quadribarrats han estat superiors i que s’ha acabat decantant per una acció no pas d’un jugador sinó d’un àrbitre que, per dret propi, ja està al podi de la història negra del Narcís Sala.
Fitxa tècnica
Camp: Narcís Sala. 6.500 espectadors.
Sant Andreu (1): Segovia, Llamas, Carroza, Noguera, David López, Guerrero (Kuku, 23′), Alcover, Víctor (Elhadji, 63′), Alfred (Juanma, 46′), Josu i Óscar Muñoz.
Castelló (1): Zagala, Enrique, Dealbert, Arturo, Juanjo, Castells, Serra (Cristian, 90′), Rubio (Forner, 66′), Marenyà, Nuha (Iván Sales, 57′) i Cubillas.
Àrbitre: Velázquez Rodríguez (tinerfeny). T.G.: Segovia, Óscar, Víctor, David López / Nuha, Enrique, Dealbert i Forner. T.V.: Carroza (44’) i Guerrero –a la banqueta-.
Gols: 0-1, Rubio, pen. (44′). 1-1, Óscar Muñoz (87′).
Fotografia: Decepció dels jugadors un cop finalitzat el partit | UE Sant Andreu
