L’edat augmenta els problemes renals i cardíacs

El desgast propi dels anys de vida es mostra en l’aparició d’alguns dèficits de diversos òrgans, pel que requereixen atencions mèdiques i sovint tractaments per controlar-los adequadament. Molts pacients tenen disfuncions de les vàlvules cardíaques, del cor com a peça estructural de l’organisme, i sovint la situació provoca retenció de líquids, inflor de les cames, i poden arribar a situacions d’insuficiència cardíaca.

Pot venir per diverses causes: fallada d’una vàlvula, fallada de la musculatura pròpia del cor, problemes d’arítmia, infarts no sempre identificats. Aquesta situació requereix sovint alguna hospitalització del pacient, en cas de descompensació, i recórrer sovint a urgències. Quan ingressa, amb el tractament adequat es recupera de nou. Per aconseguir-ho es tracta de fer un atent seguiment en consultes externes per observar si és convenient fer nous ajustaments al tractament.

D’altra banda, s’observa un creixement de les patologies renals o nefrològiques, que estan condicionades per l’envelliment de la població. Els ronyons, només a causa del pas del temps experimenten una pèrdua espontània del seu rendiment, per la qual cosa apareixen alteracions en les analítiques. Sovint el pacient no nota res, però és evident que té alteracions detectables. En alguns casos aquesta situació es dóna quan el ronyó ha perdut la seva funcionalitat ja al 50%. I pot agreujar-se si el malalt, per exemple, té diabetis, hipertensió, si pren certs medicaments, si ha estat fumador, si té alteracions del colesterol o dels greixos.

Aquests factors influeixen directament sobre les cèl·lules del teixit i condicionen que el ronyó va perdent, a poc a poc, les seves propietats. S’estima que a partir dels 60 anys el ronyó perd una unitat de funcionament per any. És a dir, si considerem que un ronyó està en el 80%, una persona en els 30 anys que van dels 60 als 90 anys perd aproximadament un 30% de funcionalitat. Sense cap alteració afegida, als 90 anys el ronyó ja només funcionària al 50%. Pel pur envelliment.

Aquesta situació no es percebia anys enrere perquè l’expectativa de vida era més curta i, en canvi, ara afortunadament la medicina allarga la vida però afloren situacions que abans ja no arribaven al metge. Per exemple, era molt poc freqüent intervenir quirúrgicament a una persona de més de 90 anys. I això ara ja no és excepcional. L’envelliment de la població provoca l’aparició de problemes mèdics que abans eren més esporàdics. Altres problemes nous que apareixen són els problemes respiratoris. En alguns casos per haver estat fumadors, en altres per haver treballat en àrees amb quantitat de pols i altres perquè tenen problemes de tipus al·lèrgic o asma. Els anys també provoquen un envelliment de l’aparell respiratori i els pulmons.

A més, el progressiu envelliment de la població comporta que els professionals de la nefrologia estiguin constantment en formació i adaptant-se a les noves formes de presentació d’algunes malalties que presenten diferents tipologies segons sigui l’edat de la persona afectada. Sovint en els ancians no sempre es manifesten de la mateixa manera que en persones més joves i al seu torn es veuen amb freqüència entorpides per la dificultat de comunicació per deficiències auditives, sensorials o intel·lectives, ja que no tots tenen un suport familiar adequat.

Com a recomanació preventiva és fonamental que tothom, encara que es trobi bé, es faci una revisió anual. Especialment a partir dels 40 ó 50 anys. Un cop l’any és recomanable fer unes proves senzilles –ecografia, electrocardiograma…– que poden donar el perfil de la realitat. La revisió pot fer sortir a la llum situacions que el metge podrà orientar i tractar.

Sobre l’autor: Doctor Andreu Foraster, nefròleg

Fotografia: Dos ancians conversant | Andreuenc