L’electromiografia és una tècnica de diagnòstic neurològic fonamental per al diagnòstic i seguiment de malalties o lesions del sistema nerviós perifèric i del múscul. Es compon essencialment de dues tècniques: l’electroneurografia (ENG), que consisteix en l’estimulació mitjançant impulsos elèctrics de determinats nervis amb la finalitat de registrar les seves respostes normals o patològiques, i l’electromiografia pròpiament dita (EMG) que consisteix en la inserció de un elèctrode intramuscular per avaluar si existeix algun tipus de lesió originada en un nervi o en el propi múscul.
Els processos neuromusculars més freqüents en la pràctica diària són les neuropaties per atrapament o per compressió, la majoria de les vegades causades per moviments repetitius, sobretot si impliquen l’aplicació d’una força. La més comuna de les neuropaties per atrapament és la síndrome del canal carpià. És molt freqüent en persones que treballen en activitats manuals, com ara perruqueria, carnisseria i cuina, entre d’altres. En aquests casos l’EMG permet fer el diagnòstic, avaluar la gravetat de la lesió i orientar el millor tractament.
Una indicació molt important de l’EMG és l’estudi de les radiculopaties tant lumbars (ciàtiques) com cervicals, en general causades per hèrnies discals. En aquests casos, l’EMG a més de complementar les dades aportades per les exploracions de neuroimatge (TAC o ressonància magnètica) aporta una informació molt valuosa. Cal destacar que l’EMG és més que una tècnica de diagnòstic o una exploració complementària. Es tracta d’una visita mèdica, d’una prolongació de l’exploració neurològica o traumatològica ja que comporta una valoració prèvia del pacient que inclou una història clínica i un examen físic i neurològic orientats.
Sobre l’autor: Doctor Antoni Hernández, neuròleg
Fotografia: Pasicent sometent-se a una electroneurografia | Andreuenc
