Els motius pels quals una dent es fa malbé o es perd poden ser molts però la causa més freqüent és la presència de càries. Definim la càries com una malaltia multifactorial que es caracteritza per la destrucció dels teixits de la dent. Els factors més comuns que ajuden al seu desenvolupament són una alimentació rica en sucres que ajuden als bacteris a desgastar l’esmalt, i realitzar tècniques d’higiene dental insuficients i inadequades.
Per tant, la major prevenció consistirà en una alimentació sana que eviti la ingesta de sucre o disminueixi la freqüència a la seva exposició, rica en vitamines i calci i tenir bons hàbits d’higiene oral, raspallat dental diari i l’ús de fil per als espais interdentals. En nens, l’odontopediatra ajuda al control de la malaltia amb fluoritzacions tòpiques i segellat de fissures que s’apliquen en la consulta.
Es recomana un control odontològic del nen cada sis mesos. En un adult és aconsellable la visita a l’odontòleg mínim un cop l’any. Abans d’iniciar qualsevol tractament al pacient, vam realitzar una història mèdica que ens posarà en antecedents del seu estat de salut general, conèixer possibles al·lèrgies i aquells medicaments que pugui prendre. L’examen físic consisteix en una exploració bucal que podem complementar amb un estudi radiològic que ens ajuda a determinar la presència de càries.
Tractaments
Hi ha diferents tractaments que ens permeten curar les càries en totes les seves fases, des de la menor a la major destrucció del teixit dentari, i restaurar la dent per tornar-la seva forma natural (anatòmica), la seva funció i la seva estètica. El tractament més simple, un cop eliminat tot el teixit acarat i descontaminat dels bacteris que el infecten, són les obturacions (o empastaments), que vam realitzar amb resines compostes o composites que es col·loquen en la cavitat creada.
És una pasta de consistència tova, i es dóna forma i es polimeritzen amb llum a la boca. Són totalment estètics, ja que comptem amb diferents gammes de colors per assemblar a la dent natural. Les carilles són facetes o làmines molt primes de porcellana o de resina fabricades a mesura que s’adhereixen a la superfície externa de la dent per restaurar el seu defecte i tornar-li la estètica desitjada; majoritàriament s’apliquen en incisius i canins.
Quan la destrucció de la dent és gran i la càries afecta la polpa (és el paquet vasculonerviós de la dent) cal recórrer a l’extirpació total de la polpa dental, el que anomenem tractament de conductes o endodòncia (matar el nervi). Per rehabilitar la dent desvitalitzada recorrem habitualment a procediments més complets, ja sigui perquè hi ha una destrucció important de l’estructura de la dent, o perquè un cop desvitalitzada és més fràgil i amb més risc de fractura.
Un procediment utilitzat per a això són les incrustacions, que consisteixen en petites peces rígides fabricades en el laboratori a mesura que substitueixen la part perduda de la dent. Les efectuem amb ceràmica o resines. Quan necessitem cobrir completament la dent el realitzem amb corones o fundes i així donem resistència i durabilitat a les nostres peces. Les corones que més utilitzem són de porcellana sobre metall, de porcellana sobre zirconi i les de disilicat de liti; segons la resistència a les forces masticatòries i segons el requeriment estètic, utilitzarem unes o altres.
Cal desmitificar totalment el fet de creure que quan una dent acarat s’ha curat i reparat, ja no pot tornar a reproduir-la càries en ell. Això no és així, ja que sense les cures esmentats anteriorment els bacteris són capaços d’afectar novament a la dent. El millor tractament és la prevenció i per a això és molt important aconseguir la cooperació del pacient.
Tots aquests tractaments van encaminats a conservar les nostres peces dentals, però hem de tenir en compte que, quan ja no és possible, hi ha altres tècniques rehabilitadores que ens permeten reposar les dents perdudes i restablir la funció masticatòria i l’estètica.
Sobre l’autora: Doctora Anna Ferrer, odontòloga conservadora i estètica
Fotografia: Noia somrient | Andreuenc
