Davant la febre infantil, com a norma general cal donar un antitèrmic i observar com evoluciona la febre i els símptomes que l’acompanyen. Pot ser que el nen tingui mucositat, mal de cap, diarrea, vòmits; però si la febre remet fàcilment i el nen no està decaigut és indicació que té bon pronòstic i que no és greu.
En aquests casos, si no hi ha signe d’alarma, es recomana demorar la consulta unes hores perquè així és més fàcil veure el seu origen. Algunes vegades les mares i els pares s’espanten i si vénen al principi de la febre és més difícil detectar la causa.
Quan arriba a la consulta s’inicia l’exploració general amb l’observació de la coloració i com respon el nen, amb atenció a eventuals taques a la pell, se li ausculta per analitzar algun procés respiratori, es realitzen palpacions per veure alguna inflamació, es mira el coll i les orelles, així com altres elements diagnòstics com rigidesa de clatell. Amb l’exploració sovint es té prou per orientar-se.
Quan la febre dura més dies i no respon al tractament, s’utilitzen altres procediments diagnòstics per arribar a la causa. Per exemple, una analítica de sang i una anàlisi d’orina en lactants. D’altra banda, hi ha altres tècniques per a casos molt concrets com radiografia de tòrax per descartar algunes malalties respiratòries.
Amb base a aquests elements s’inicia el tractament específic. I la majoria de les vegades el nen pot tornar a casa perquè el seu pediatre faci el seguiment. La febre benigna és el quadre més habitual de tractament pediàtric.
Sobre l’autor: Doctor Josep Joan Martí, pediatre
Fotografia: Nen amb febre després de prendre’s la temperatura | Andreuenc
