La rinitis al·lèrgica és la malaltia crònica més freqüent en el nostre medi. S’estima que pot afectar a 500 milions de persones a tot el món. Si l’antecedent de malaltia al·lèrgica existeix en ambdós progenitors, la possibilitat de desenvolupar la malaltia ocorre en més d’un 40%.
Com es diagnostica
S’ha de sospitar quan un pacient presenta: picor nasal, esternuts freqüents, obstrucció o congestió nasal, pèrdua de l’olfacte i secreció mucosa nasal que es produeix o s’exacerba davant l’exposició a diversos desencadenants denominats al·lergogens, generalment ambientals. Les proves complementàries d’elecció són les cutànies (prick test), que poden ser utilitzades en pacients de qualsevol edat en què se sospiti sensibilització.
En què consisteix el tractament
Les mesures per evitar l’al·lergogen han de ser una part integral de l’estratègia. En iniciar el tractament farmacològic s’ha de considerar la severitat i la durada dels símptomes, les preferències del pacient, així com l’eficàcia, disponibilitat i cost de la medicació. Els corticoides intranasals són els fàrmacs de primera línia. És preferible utilitzar els d’última generació, ja que han demostrat no tenir efectes adversos sistèmics.
Els antihistamínics són efectius contra els símptomes d’esternuts, secreció mucosa, picor nasal i ocular. La immunoteràpia (vacunes) és l’única teràpia que modifica el curs natural de la malaltia al·lèrgica i aporta un tractament de les causes (etiològic) de la mateixa. El temps d’administració serà a llarg termini (3-5 anys) i la seva eficàcia es mesurarà en funció de la millora de la simptomatologia i el menor ús de medicació.
Quan s’ha d’operar
Quan el maneig mèdic conservador no aconsegueix millora suficient, s’han de descartar alteracions anatòmiques potencialment corregibles mitjançant cirurgia. Per això és essencial realitzar una endoscòpia nasal. La cirurgia en la rinitis al·lèrgica pot contribuir al funcionament dinàmic de la via aèria nasal alleujant els símptomes, a més d’aconseguir un major accés i distribució dels fàrmacs en la cavitat nasal. Sol estar enfocada al tractament del cornet inferior (turbinoplàstia) i a la correcció d’una desviació de l’envà nasal quan és obliterant.
Sobre l’autor: Franklin Mariño, otorinolaringòleg
Fotografia: Noia amb símptomes de rinitis al·lèrgica | Andreuenc
