A inicis de juny de 1976 feia sis mesos i 10 dies de la mort al llit del dictador Francisco Franco. Tanmateix, el franquisme era ben viu encara. Encara manaven els de sempre, és a dir els vencedors de la Guerra Civil. Els partits polítics no eren legalitzats i les reformes democràtiques eren un desig però no una realitat. La Transició, si va existir com a tal, era un projecte de futur. Per aquelles dates els drets laborals dels treballadors i de les treballadores eren paper mullat i en una de les empreses automobilístiques més importants de l’Estat espanyol, la Motor Ibérica, els seus treballadors eren en vaga demanant augment salarial i condicions laborals més dignes.
Fer vaga a l’any 1976 era quelcom feixuc i a voltes perillós. Les dones dels treballadors de Motor Ibérica van voler solidaritzar-se amb els seu companys i van protagonitzar una tancada de suport. La parròquia de Sant Andreu de Palomar, aleshores dirigida per dos capellans progressistes comJosep Camps i Ignasi Pujadas, va acollir la tancada. Les dones amb llurs fills van romandre 28 dies tancades. Els veïns i les veïnes de Sant Andreu de Palomar, a través de l’Associació de Veïns, van recollir aliments i roba per a les valentes dones de Motor Ibérica. Isabel Roig, membre de l’Associació de Veïns, va ésser una de les coordinadores de la logística de suport a la tancada. Des de la seva casa del carrer Santa Marta les dones i els seus fills es podien dutxar. També, va ésser el lloc on es realitzaren reunions clandestines de suport. El marit de Roig, Joan Vinyes, solia passar pel·lícules de cinema mut amb el seu projector de 16 mil·límetres a la canalla tancada a la parròquia. Mestrestant, diversos voluntaris s’oferien per a donar classes als infants i d’aquesta manera no perdien el fil acadèmic educatiu.
Durant el temps que va durar la tancada alguns marits van voler recollir les seves dones i fills i fer-los retornar a casa. No se’n sortien sols. N’hi havia que ni tan sols sabien fer-se una truita. Les dones, tossudes i decidides en continuar la lluita solidària, van decidir romandre tancades. La premsa diària de l’època, a excepció del diari progressista Tele-eXpres, va obviar que la tancada era protagonitzada per dones i pels fills d’aquestes. Més enllà de les fronteres de l’Estat Espanyol van arribar mostres de solidaritat d’organitzacions polítiques i associacions humanitàries. El 28 de juny, revetlla de Sant Pere i Sant Pau, les dones foren desallotjades per la força de la parròquia. L’acord entre l’Estat espanyol i el Vaticà de no utilitzar la força i d’entrar amb armes en edificis i institucions religioses no es va acomplir. Portes esbotzades per la força, rebombori de calaixos i trencadissa de cadires i matalassos en són la mostra del desallotjament de les forces de l’ordre públic (millor seria esmentar-ho com a desordre públic).
D’aquella tancada en queda el record en la memòria dels andreuencs i de les andreuenques. Un gest solidari de tot un poble que cal reconèixer i testimoniar. El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) en la darrera commemoració de l’11 de Setembre va voler aprofitar per proposar que la nova placeta sense nom a tocar de la parròquia de Sant Andreu de Palomar portés el nom de les Dones de Motor Ibérica en reconeixement i dignificació d’aquestes valentes dones. El proppassat diumenge 13 de març, el Districte de Sant Andreu va recollir la proposta del CEII i va honorar amb un acte simbòlic i emotiu la tancada del 1976.
Una placa recorda aquest fet i fa esment de les valentes dones que s’hi van tancar. Diverses protagonistes del tancament van participar tot recordant el motiu pel qual van voler solidaritzar-se amb els seus marits. A l’acte també hi van participar la regidora del Districte de Sant Andreu Laia Ortiz i la presidenta del Consell Municipal del Districte, Montserrat Benedí. Per Benedí «en aquest acte homenatgem dones, lluita, treball i memòria històrica».
Ara, només falta que la placeta porti el nom d’aquestes valentes dones. Tal com va escriure al juliol d’aquell any l’escriptora i periodista Montserrat Roig: «empezaron encerrándose por sus ‘maridos’ para acabar haciéndolo por la ‘clase obrera'».
Per a més informació sobre la tancada a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, en el bloc de l’historiador Jordi Rabassa s’hi pot trobar una excel·lent crònica històrica.
Fotografia: Moment de l’acte en homenatge a les valentes dones de Motor Ibérica | Marina Sánchez Casanovas
