Juntament amb els fanals, l’antecededent dels quals són les antigues teieres, els bancs són els elements amb més solera del mobiliari urbà. En excavacions de ciutats antigues, solament apareixen bancs de pedra, ja que els de fusta i altres materials el pas del temps se’ls ha empassat. Per exemple, la porta gòtica de la Casa de la Ciutat a Barcelona està vorejada d’un banc amb graons d’accés perquè també el feien servir els consellers per pujar als cavalls més fàcilment.
En els darrers anys, i com a conseqüència de la diversitat de sensibilitats que conviuen en una ciutat, allò tan imprescindible com resulta un banc en una urbs en la qual es calcula que una quarta part de la població és gent gran i persones amb dificultats motrius, hi ha una altra part de la ciutadania que el considera un moble molest i inservible ja que redueix la seva zona de pas, o bé que pot esdevenir un punt de relació social i de veïnatge poc desitjat.
Possiblement tenint això darrer en compte, l’arquitecte que va remodelar el carrer Gran de la Sagrera no va incloure cap banc en el projecte original amb la sorpresa del veïnat que havia aguantat un calvari de deu mesos d’obres, que va acabar el poc comerç que li restava al carrer Gran de la Sagrera, i que va assistir a la inauguració el diumenge 24 de novembre de 2002, en plena Festa Major, sota un diumenge de pluja impenitent i paraigües constant, acompanyant l’Alcalde Joan Clos.
La ràpida queixa dels veïns tingué un efecte immediat al Consell de Districte i no havia acabat l’any quan van aparèixer, molt ben distribuïts, els bancs demanats que permetien, en un carrer pacificat i amb voreres més àmplies, el pas de les persones i la tranquil·litat motriu d’un gran col·lectiu que podia descansar de tant en tant durant els seus desplaçaments.
A finals del 2020, els bancs de les immediacions de la porta d’accés al Parc de la Pegaso van aparèixer arrestats, clausurats, mitjançant el precinte de la Guàrdia Urbana que impedia seure en ells: un de la vorera muntanya i dos de la vorera mar. Justament, un d’aquests darrers, davant d’un supermercat d’ampla franja d’obertura, era molt útil i constantment ocupat per acompanyants de persones que havien entrat a comprar i que esperaven fora amb bosses o animals.
Així es va entrar a l’any 2021, i al més de gener, dos dels bancs, l’esmentat del cantó mar i el seu homòleg a la banda muntanya, han desaparegut misteriosament, han estat eliminats i els ciutadans s’han quedat sense dos bancs ni cap compensació que els susbtitueixi.
A molts els ha indignat la mesura en un punt prou sensible, ja que és un tram llarg de vorera que està reservat per als vehicles de la Guàrdia Urbana des de no se sap quan i on els veïns mai han pogut aparcar i, fins i tot, algun veí ha hagut de patir algun moment de tensió per utilitzar puntualment la zona en cas de necessitat per haver d’entrar o sortir de casa seva.
La polèmica s’arrossega des de fa anys perquè no només hi aparquen vehicles de la Guàrdia Urbana, sinó els vehicles particulars del personal de manera gratuïta, una qüestió poc ètica en uns moments en què el consistori fomenta el transport públic i posa el màxim d’impediments al transit privat i, en canvi, permet i fomenta que el cos competent en matèria vial, en faci un ús privat, i suposem gratuït, per acudir a la feina.
Mentrestant, el veïnat i els treballadors de la contrada tenen l’aparcament vetat les 24 hores del dia de tots els dies de l’any en un espai públic que també els hi pertany i que també necessiten. Deu ser que els agents de la Guàrdia Urbana són membres d’una categoria superior a la de, per exemple, els treballadors de l’Hospital de la Vall d’Hebron que en plena pandèmia han vist fa unes setmanes com les zones gratuïtes d’aparcament que feien servir per anar a treballar s’han convertit en zona verda?
Text de Joan Pallarès.
Fotografia: un dels bancs clausurats amb precinte de la GU | Joan Pallarès
![](https://www.andreuenc.cat/wp-content/uploads/2023/08/publicitat-districte-sant-andreu-premis.gif")
