S’aprova inicialment i es fa públic el pla urbanístic del Mercat de Sant Andreu

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, en la sessió del passat 5 de juliol, va aprovar inicialment el Pla Especial Urbanístic Integral per a la regulació de l’equipament del nou Mercat Municipal de Sant Andreu. Una aprovació inicial que va ser publicada al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 18 de juliol, donant inici al termini d’un mes d’exposició pública, durant el qual es pot examinar i presentar al·legacions a l’aprovació inicial.

La documentació de l’aprovació inicial del pla urbanístic es pot consultar la documentació al Portal d’Informació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, i també està a disposició al Departament d’Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Av. Diagonal, 230, 2n), on es pot consultar de de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00 hores. Andreuenc hi ha tingut accés i la documentació, que apareix adjunta en aquesta notícia, aporta nous detalls sobre com serà el nou Mercat de Sant Andreu.

L’objecte del Pla Especial Urbanístic Integral és definir les condicions d’ordenació de l’edificació del Mercat de Sant Andreu, que consta d’un edifici al centre de la plaça del Mercadal i un altre al número 9 de la mateixa plaça –accessible també des del carrer de Rubén Darío– on es desenvolupa venda no alimentària i hi ha les oficines i la zona administrativa del mercat. La superfície total de l’àmbit del pla urbanístic és de 1.718 metres quadrats, dels quals 1.287 corresponen a l’edifici del centre de la plaça i 431 al del número 9.

Donat que l‘estructura existent és incompatible amb el nou model de mercat a implantar, el nou edifici es configura amb una estructura metàl·lica plantejada des de l’estructura antiga, incorporant elements del mercat antic que treballin solidàriament amb els elements nous. Amb l’objectiu de mantenir la memòria històrica de l’antic mercat, que tot i no estar catalogat era un edifici emblemàtic, el qual ara es dota de les instal·lacions necessàries per adaptar-lo a les noves demandes de l’actualitat.

El nou mercat manté la planta baixa com a zona de venda i incorpora una nova planta soterrani com a suport logístic de l’equipament. Això provocarà l’excavació del subsòl en una zona d’interès patrimonial on hi podria haver un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que si apareix comportaria una intervenció arqueològica. Un altre dels punts importants és la reducció de l’impacte volumètric de l’edifici, que manté el perímetre en planta però redueix l’alçada per permetre la visibilitat de les plantes primeres dels edificis que envolten la plaça.

La coberta aposta pel zenc i es tracta com una cinquena façana, amb la voluntat que integri els elements d’instal·lacions del mercat. En recuperar les encavallades existents de les dues naus laterals, descartant la nau central i optant per una secció a mode de dents de serra que recorda les edificacions fabrils de l’arquitectura històrica del ferro, es permet la recuperació de la llum en l’interior del mercat i la ventilació creuada.

A nivell del tancaments, en el primer pla de les façanes est i oest es recuperen els pilars de fosa existents en el mercat, reforçant la idea de retrobar elements identificadors de l’antic mercat. A més, les façanes transparents –de vidre, fusta i acer– fan més permeable l’edifici respecte l’entorn del mercat, permetent la continuïtat visual entre l’interior i l’exterior del recinte. I pel que fa a la mobilitat interna i externa, un vial interior permetrà connectar el carrer del Mercat amb el de Montpeller, millorant així l’encaix amb la trama urbana.

Finalment, l’edifici del número 9 de la plaça del Mercadal manté la seva configuració de planta baixa amb les encavallades de fusta existents i augmenta la seva volumetria en dues plantes superiors en la façana que dóna a la plaça del Mercadal, per tal d’omplir el buit que hi ha actualment i acabar de definir la façana de la plaça. En aquestes dues plantes s’hi ubicarà la zona d’administració del mercat.