A Sant Andreu de Palomar encara queda pólvora per cremar després de la revetlla de Sant Joan. Només quatre dies després, el dissabte 27 de juny, se celebrarà el 20è aniversari del Bretolàs, la primera bèstia de la colla de diables La Satànica de Sant Andreu. La festa es desenvoluparà a la plaça de les Dones de la Motor Ibèrica, al costat de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, i comptarà amb la presència dels Diables del Mercadal Infernal, els Diables del Clot i els Bestialots Espurnats de la Sagrada Família.
L’acte commemoratiu de les dues dècades s’iniciarà a les 19:00 hores, amb la plantada de bèsties, que també comptarà amb el jove Gambirot. La celebració seguirà a les 20:00 hores amb la tabalada i, tot seguit, a les 20:30 hores, tindrà lloc el correfoc. La recta final de la festa serà musical, amb PD Maris a les 22:30 hores i PD Rat Sound a les 23:45 hores. Durant la jornada es repassarà l’origen i la trajectòria del Bretolàs, i les colles convidades també explicaran la història de les seves bèsties.
Dues dècades de foc i tradició
Des dels seus inicis, La Satànica de Sant Andreu volia tenir la seva bèstia de foc. Quan va arribar el moment de fer-la realitat, la colla va tenir clar que havia d’estar relacionada amb la porta de l’Infern dels Tres Tombs Infernals: seria el guardià de l’Infern, el gos Cèrber de la mitologia grega, motiu pel qual té tres caps. Pel que fa al nom, es va batejar com a Bretolàs també en relació amb els Tres Tombs Infernals, per una frase de les primeres edicions en què Satanàs li deia a Sant Antoni “ves-hi confiant, bretolàs”.
La bèstia va ser construïda durant el primer semestre del 2006 per Dolors Sans, escultora de figures festives de Vilafranca del Penedès amb una llarga trajectòria arreu de Catalunya. El bateig va ser el 10 de juny del 2006, coincidint amb la inauguració del Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, on té la seu La Satànica, amb el drac Apocaleus de Vallirana com a padrí. El Bretolàs té 13 punts de foc i pesa uns 60 quilograms al davant i uns 20 al darrere.
És una bèstia que generalment es porta sense rodes, per donar més plasticitat i naturalitat al seu moviment, tot i que de manera ocasional se’n poden fer servir en recorreguts llargs. Al principi, els portadors duien un barret amb una llesca de pa amb mel, que –segons diuen– calmava la fera, però amb el temps es va suprimir per una qüestió pràctica.
El que es va tenir clar des del principi, i s’ha mantingut al llarg dels anys, és que el Bretolàs havia de tenir un ball propi amb música de gralla i tambor. Així va aparèixer L’anhel, amb música de Sandra López i coreografia de Roger Bernet. A més, té dues peces pròpies de cercavila: Bretolàs, que es toca quan entra a la plaça, i El ball de la fera. També ha estat una constant al llarg d’aquestes dues dècades la participació a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar i a les Festes de la Mercè de Barcelona, així com en diferents correfocs i festes de protocol on s’ha convidat la bèstia andreuenca, que fins ara ha tingut el seu punt més llunyà a Sóller, a les Illes Balears.
