La sala gòtica de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar serà l’escenari, el pròxim divendres 5 de juny, d’un acte d’homenatge pel 50è aniversari de la tancada de les dones de la Motor Ibèrica. La commemoració recordarà la mobilització protagonitzada el juny de 1976 per les companyes dels treballadors en vaga de l’empresa automobilística, que es van instal·lar durant gairebé un mes a l’interior de l’església andreuenca en senyal de protesta.
L’acte per celebrar l’efemèride començarà a les 18:30 hores i comptarà amb la participació de la fotògrafa Pilar Aymerich, l’advocada Magda Oranich i l’historiador Pau Vinyes, que aportaran diferents mirades sobre els fets i el seu context històric. També hi intervindran diverses dones que van formar part de la tancada. D’altra banda, l’encarregada de conduir la trobada serà la periodista Meritxell M. Pauné.
La protesta va reunir prop de 300 dones i criatures, que van ocupar la parròquia en suport a la vaga dels treballadors de la Motor Ibèrica, després que l’empresa anunciés acomiadaments i retallades salarials. Tot i néixer com una acció de solidaritat amb els seus marits, la mobilització va acabar convertint-se en un episodi clau de conscienciació política i feminista. La tancada va ser possible gràcies al suport de membres de la parròquia compromesos amb els moviments obrers i antifranquistes, com el rector Josep Camps i el vicari Ignasi Pujades.
Les dones reclamaven la readmissió dels treballadors acomiadats i una millora salarial de 4.000 pessetes mensuals. La protesta, però, va acabar amb el desallotjament policial de l’església i sense que les reivindicacions fossin acceptades. Malgrat això, moltes de les participants expliquen que aquella experiència va marcar un abans i un després a les seves vides. Algunes van implicar-se en moviments veïnals, associacions de famílies o partits polítics, en un context marcat pels últims anys del franquisme i l’inici de la transició democràtica.
Mig segle després, Sant Andreu de Palomar recuperarà la memòria d’aquella acció col·lectiva que va convertir un grup de dones anònimes en protagonistes d’una de les protestes socials més simbòliques del moment.
