La iniciativa de nova denominació ha aconseguit més de les 700 signatures necessàries per donar aquest pas.
Els veïns i les veïnes que consideren pertinent canviar el nom de Navas, lligat a l’estació de metro, pel de Torrent de la Guineu, accident orogràfic de la zona reconegut històricament per haver estat frontera entre Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, fa un parell de mesos que van començar una campanya de recollida de signatures.
L’objectiu consistia a assolir 700 signatures per presentar la seva proposta al plenari del Districte de Sant Andreu i, en cas de prosperar, aleshores traslladar-la a l’Ajuntament de Barcelona, on es podria arribar a assumir definitivament. De moment, el primer pas es va donar a finals de novembre, amb una xifra definitiva de 947 recolzaments.
Cal recordar que aquesta reivindicació va començar a prendre forma de manera notable al llarg de 2023, amb força repercussió en diversos mitjans de Barcelona i Catalunya, i s’ha anat organitzant mentre una part del veïnat es resisteix al canvi per diferents motius, com el costum o la fidelitat a un nom que ha servit i serveix d’aglutinador d’aquesta zona, situada entre nuclis de població amb tradició històrica més arrelada com el Clot, la Sagrera o Sant Andreu.
A continuació, Andreuenc comparteix un text redactat per Joan Artigal, membre de la primera Associació de Veïns del barri Navas.
Les guineus a les fronteres
Era a finals dels anys setanta, quan les esperances eren lluita i les associacions de veïns autèntics motors de canvi, un grup d’activistes (sobretot joves) va constituir una nova associació entre els barris del Clot i la Sagrera.
L’impuls inicial d’aquella associació, les seves propostes, accions i activitats va ser impressionant. Moltes de les coses que ara tenim venen d’aquells temps.
Aquella associació, aquella força, aquell barri autoproclamat encara no tenia nom, era un espai de frontera i perifèric allunyat de les dinàmiques dels barris propers amb més solera. La gran discussió en aquells moments no era com l’anomenaven sinó si érem o no érem un barri. L’Ajuntament i alguna de les associacions veïnes negaven més o menys obertament la seva existència.
Aquell grup inicial va apuntar-se a l’única associació existent Asociación de vecinos y comerciantes de la plaza Fernando Reyes y calles adyacentes i es van plantejar nous reptes. Reptes com lluitar per revertir les mancances en equipaments i serveis del barri (lluitar per una nova escola pública – escola Balmanya, per fer públic l’equipament esportiu ilegal i privat Sport-net – ara DIR, recuperar places com la pl. Mainada, reivindicar un CAP… ) , reactivar la cultura popular (es crea la festa major, es construeixen els gegants del barri), recuperar l’aprenentatge del català (el primer curs s’apunten més de 100 veines arribades d’altres llocs de l’Estat o que el franquisme havia negat aprendre), potenciar un canvi social (és de les primeres associacions que té vocalia de dones o ecologia)entre moltes altres iniciatives, però sobretot vertebrar la identitat pròpia d’aquell territori oblidat i separat per una meridiana de mil carrils.
La primera cosa a fer era buscar un nom que ens puguis identificar més enllà d’una plaça, alternatives com Ferran Reyes, Felip II també es van temptejar.
Finalment es va proposar Navas (nom de carrer important i de la parada de metro que hi havia entre Clot i Sagrera), però sobretot es va proposar barri o sigui Barri Navas perquè el que es reivindicava en aquell moment era el fet de ser amb identitat pròpia i tenir unes necessitats específiques.
Ǫuaranta-cinc anys més tard aquest és l’èxit, la identitat del barri ja ningú la qüestiona i és en aquest context un encert reanomenar el nostre barri.
Com ens explica un nou grup d’actives veïnes, El Torrent de la Guineu és el barri que es va anar configurant, sobretot a partir dels anys cinquanta, en aquest torrent que marcava la frontera geogràfica de Sant Martí i de Sant Andreu de Palomar.
Aquesta frontera va configurar el centre del nostre barri que trenta anys més tard va aconseguir tenir veu pròpia.
Ara és un bon moment, quan la política institucional ens proposa participacions d’aparador, per ressorgir amb força i voluntat comunitària, que es torni a posar al centre les necessitats de les persones, tenyeixi xarxes de suport mutu i vida veïnal compartida.
El nostre barri va reivindicar durant molts anys que ho érem ara coneix la seva història i vol deixar de ser perifèria per ser centre del seu destí.
Felicito aquest grup de veïnes impulsores i les pràcticament 1000 persones del territori que estan donant suport a la proposta de canvi de nom. És un fet positiu, aglutinador que no nega la nostra història, on el nom Barri Navas ens va servir per crear una identitat col·lectiva i que ara busca tornar a ser protagonista reconeixent els seus orígens.
Ǫuè les guineus que fa molts anys van viure al nostre barri ens donin la força d’un torrent.
SOM el Torrent de la Guineu.
Joan Artigal.
Fotografia: el grup de cases més genuí de la contrada | redacció
