Cada cop és més freqüent veure turistes que van buscant l’apartament que han llogat.
En diversos punts de Barcelona n’hi ha pintats missatges contra el turisme massiu que passen inadvertits perquè la massa de públic que sovinteja el lloc és tan gran que resulta impossible fixar-se en el missatge mural. Aquest encara no és el cas de la Sagrera i, per tant, l’existència d’aquestes pintades ha estat evident durant l’estiu, algunes encara ben visibles en no haver estat esborrades, com la que il·lustra aquest article.
Potser algun lector pensarà que aquestes manifestacions són reaccions exagerades però, la veritat, és que la redacció d’Andreuenc i de diferents veïns consultats han pogut constatar, sense necessitat d’estadístiques pel mig, que durant l’estiu els autobusos i el metro han transportat persones que arribaven al barri arrossegant maletes a la recerca d’alguna adreça apuntada al mòbil, tot plegat indicis de pisos turístics a la zona, alguns dels quals ja són ben coneguts pel veïnat.
Tot i no tenir la Sagrera una oferta d’oci i restauració gaire destacada, de ben segur que les pintades també neixen de l’observació de grups petits, de 2 a 4 persones, que acudeixen als establiments i no poden dissimular el seu origen estranger ja que no dominen cap de les llengües d’aquí i demanen, com va succeir la setmana passada, una paella a les vuit del vespre com si això fos Lloret de Mar.
La inauguració imminent d’un hotel a Navas aproparà aquests barris del nord de la ciutat encara més al turisme. De ben segur que la saturació i els costos al centre de la ciutat animarà amb força aquesta tendència i, si algun dia arriba a ser cert que el tren de gran velocitat tindrà l’estació principal a la Sagrera, no tothom continuarà esperant el tren amb la mateixa il·lusió que avui.
Aquesta realitat existeix en paral·lel juntament amb el problema de l’habitatge que la Sagrera ferta de pateix des de fa molts anys, malgrat ser un dels barris de Barcelona que més construcció té en aquests moments. Les promocions de cert standing que s’han posat de moda, amb piscina i zones comunitàries, assoleixen preus de borratxera, inassolibles per a molta gent. Són preus que s’enfilen als 300.000 euros per un estudi d’una habitación. El preu de sortida és de 3.730 €/m2, que s’incrementa amb el pàrquing, nombre d’ascensors, terrassa, etc
Si es tracta del mercat de lloguer, aleshores l’oferta d’un pis de tres habitacions volta els 1.500 euros mensuals, encara que buscant sota les pedres potser es troba quelcom per 1.100 euros (per sota dels mil euros només resten els contractes antics).
Hom pot pensar que els turistes comparteixen els mateixos problemes que els naturals del barri. Tanmateix, s’ha de dir que disposen d’una bona oferta, per exemple, un bloc proper a la biblioteca té apartaments de lloguer amb tots els serveis (sales, gimnàs, etc.). Allá hi resideixen exclusivament joves estrangers de llarga estada que teletreballen. Naturalment, els preus que paguen són europeus com els sous que cobren, mentre que el veïnat de la Sagrera s’ha d’espavilar amb un sou espanyol.
Fotografia: pintada a plaça Masadas aquesta setmana | Joan Pallarès
