El número 1089 d’Sport9, el de gener de 2018, ja no es va publicar.
Era de justícia que una publicació d’actualitat com Andreuenc tingués un record d’admiració per l’existència d’un diari que va desenvolupar una tasca ingent per tal de fer-se ressò de les notícies relacionades amb el món de l’esport i la cultura.
Arribats a finals de desembre, de fet ara s’escauen sis anys del darrer número i del tancament a la darrera setmana de 2017 de la revista Sport9, la que de veritat era la publicació degana del territori, encara que d’altres s’ho atribuïen, l’única que llavors havia superat els quaranta anys de vida i que lliurava el seu darrer exemplar, el 1088.
El 1976, a l’inici de la Transició, un grup de gent, nou, d’aquí Sport9, va decidir fundar una revista que recollís l’esport al Districte IX, quan aleshores Sant Andreu i Nou Barris en formaven un de sol, parlant des dels equips històrics com al Sant Andreu o la Montañesa fins als més modestos, tant de futbol com de la disciplina esportiva més minoritària que existís en aquest immens territori.
La idea, que començà a rutllar a primers del 1977, amb gran èxit i molta presència als diferents barris, tenia l’avantatge que en moltes categories i esports era la manera d’estar informat, doncs els diaris de ciutat no dedicaven espais on incidia Sport9.
En el decurs dels anys, hi va haver moments millors, pitjors i regulars, socis que s’incorporaven i d’altres que marxaven, una periodicitat que es va anar espaiant fins a fer-se mensual, diversos canvis de seu social, i als darrers vint anys la figura imprescindible de Jordi Recasens qui es carregava amb feines ben feixugues a banda de dirigir.
La revista es va mantenir durant dècades sempre utilitzant el català i gratuïta, amb un petit racó per la cultura a Sant Andreu i a Nou Barris, en especial des de setembre de 2008, quan s’incorporà El Mirador, suplement de cultura i societat, dirigit per en Joan Pallarès que durant una dècada omplirà les quatre pàgines centrals.
Sport 9 va superar el número 1000 i el 40 aniversari tirant endavant sense cap dificultat més que les pròpies de tota feina que se sustenta en el voluntariat, i esdevenint una bona escola per a molts, més de 400 persones van passar de manera esporàdica per les seves pàgines, però la competència del món digital va començar a pesar sobre una publicació de caràcter mensual, massa temps per competir amb la velocitat en què avui corren les notícies (un cop acabat qualsevol partit, el resultat ja es troba penjat a les xarxes digitals); a més, en els darrers anys, l’exigència editorial dominant obligava també a polir de manera més acurada els articles per dotar-los de qualitat i frescor.
Totes aquestes circumstàncies resultaven impossibles de superar per part d’un equip modest i, per tant, l’esforç de la redacció ja no compensava l’interès dels lectors, encara que fins els darrers números mantenia xifres de tiratge respectables: cinc milers d’exemplars i presència arreu del territori.
Cal afegir que ni Recasens, com a Director i propietari, ni Pallarès, com a director de les pàgines de cultura, vivien d’Sport9; ben al contrari, era una tasca voluntària que portava un munt d’hores de redacció, maquetació i distribució, sense que cap dels dos districtes facilitessin gaire les coses, més aviat, de vegades, just el contrari. Així les coses, els ingressos de publicitat eren els que mantenien la publicació, sobretot per fer front a la despesa de la impremta.
Com que la fèrria voluntat en mantenir la publicació viva anava en detriment d’altres activitats personals, es van haver d’interpretar quins eren els signes dels nous temps i assumir que, avançat el segle XXI, no calia mantenir una edició en paper d’aquelles característiques en un món plenament digital; les coses es feien d’altra manera i, encara que tancar sabia greu, calia fer-ho amb el cap ben alt i això també va ser un distintiu de diferència amb altres publicacions de final inquiet.
Sport9 senzillament va distribuir el darrer numero i es va acomiadar del públic amb la mateixa discreció que havia servit a l’esport i la cultura de Sant Andreu i Nou Barris durant 41 anys.
Fotografia de portada: a la dreta el darrer número d’Sport9 | Betevé
Primera fotografia interior: exemplars de la primera època | Jesús Manzano
Segona fotografia interior: Joan Pallarès i Jordi Recasens en reportatge a Betevé | Betevé
