El proper divendres 16 de desembre a les 19.30 h, festivitat de Sant Josep Manyanet, tindrà lloc l’habitual eucaristia anual i la celebració del centenari.
Abans de la Quaresma de 1877 Sant Josep Manyanet va venir a Sant Andreu a predicar i veient facilitats per fundar una escola on, a més, aviat arribaria un tramvia des de Barcelona, va adquirir un casal als afores, la Torre Llobet. D’aquelles primeres classes que van tenir lloc a la tardor d’aquell mateix any és hereva directa l’Escola Jesús, Maria i Josep que, per tant, ha complert 145 anys al carrer de Sant Sebastià.
L’oratori de la comunitat va passar a capella i l’any 1900, quan a l’edifici i al col·legi va instal·lar-se l’electricitat. El Pare Manyanet tornaria a residir-hi com havia fer anys abans, celebrà a la capella la darrera missa el 8 de desembre de 1901 i ja no es va moure del llit, morint el dia 17, sent enterrat al cementiri de Sant Andreu.
Col·legi, comunitat i capella van ser cremats pels incendiaris el 31 de juliol de 1909, durant la Setmana Tràgica, sent el darrer edifici assaltat, saquejat i cremat a Sant Andreu, quan la tropa era a La Sagrera i a punt d’entrar al poble desfent les barricades.
Els Fills de la Sagrada Família van reprendre les activitats, iniciant l’obra de reconstrucció que culminaria oficialment els dies 10 i 11 de juny de 1922, iniciativa del Pare General Lluís Tallada i sota el projecte de l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera.
Vilaseca era fill de Julià Vilaseca (1850-1929), músic i compositor, mestre de música del col·legi, vinculat a la música a Sant Andreu, i de Dolors Rivera Cuadreny, germana del mestre d’obres i regidor Joaquim Rivera, autor de nombroses cases modernistes al Clot, Ca la Filomena a la Sagrera o Ca n’Aresté (Cansaladeria Can Puig) a Sant Andreu.
Joaquim Vilaseca (Barcelona 1885-1963) titulat el 1910, seria arquitecte municipal de Cervera i d’Alella, treballant amb Adolf Florensa i Antoni Falguera, autor o coautor de reformes a l’Ajuntament de Barcelona, Saló del Tinell, Palau Reial Major, Museu Marés, Drassanes, Biblioteca de Catalunya a l’antic Hospital de la Santa Creu, Palau Moja, Escola de Nàutica; amb escultors com Josep Clarà, Josep Viladomat o Frederic Marés va participar en la construcció de monuments com l’Obelisc a la República al Cinc d’Oros, a Güell i Ferrer i el desaparegut a los Caídos situat a la Diagonal.
El temple, amb un arc carpanell ben característic al presbiteri, concebut com capella interna de col·legi, no obert als feligresos, sense façana ni campanar, estil classicista, dues portes laterals que donen a un pati i tres finestrals sobre sengles finestres cegues obertes al carrer.
L’any 1929 en iniciar el procés de beatificació, el cos del Pare Manyanet va ser traslladat a la Capella i el 1936 l’edifici, encara que patí espolis, fou utilitzat com a escola mixta de la CENU i altres dependències acollien diversos usos com hostatjar dones de les Brigades Internacionals.
El 1939 continuà sent capella del Col·legi fins, que projectant-se un conjunt d’habitatges que no s’arribaren a construir al Camp del Ferro, el bisbe Gregorio Modrego va signar el 26 d’octubre de 1964 el decret d’erecció de la Parròquia de la Sagrada Família, encarregant-la a la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, però indicant que per a no confondre-la amb el temple expiatori, tot i estar dedicada a la Sagrada Família, portaria el nom del col·legi, Jesús, Maria i Josep.
El nou temple s’havia de construir, al carrer del Pare Manyanet, tocant el camp de futbol, però de moment la capella ja existent es va utilitzar com a parròquia provisional. Així, el 19 de març de 1965. el bisbe Modrego beneïa la capella com a temple parroquial que com a demarcació abastava des de les vies del tren de baix al carrers Gran de la Sagrera i de Sant Andreu, i des del Torrent Parellada fins al carrer Pacífic. Amb el pas del temps, s’imposà la realitat i la ubicació provisional esdevingué definitiva.
Quan el 16 de maig de 2004 el Pare Manyanet va ser canonitzat a Roma, es va demanar a l’Arquebisbat que la denominació fos Parròquia de Sant Josep Manyanet, la qual cosa es va aceptar sent el seu nom actual.
També s’han anat fent algunes reformes: el cos del Sant fou traslladat a l’altar major; l’escultor Francesc Carulla realitzà un retaule de la vida i obra en travertí i la imatge del Sant, amb una Sagrada Família, també en travertí, ocupen la posició central al presbiteri; es renovà la capella del Santíssim; i un espai ha estat dedicat als màrtirs de la congregació.
El proper divendres 16 de desembre a les 19.30 h, festivitat de Sant Josep Manyanet, tindrà lloc l’habitual eucaristia anual i la celebració del centenari, amb una trobada festiva final al claustre.
Fotografia de portada: parròquia de Sant Josep Manyanet | turisme.esglesia.barcelona.
Fototrafies interiors: retrat de Sant Josep Manyanet | testimoniospersonales.blogspot.com / Interior de la parròquia | turisme.esglesia.barcelona
