La seva vocació va ser fer de Sant Andreu un lloc on la paraula veí fos una paraula plena de significat real.
Aquest dissabte a les 12 h estan convocades al Casal Catòlic totes les persones que al llarg dels anys van establir un lligam personal amb en Joan Paredes, que va morir sobtadament el passat 21 de juny amb 71 anys, tal com informa una gran quantitat de cartells enganxats en alguns dels carrers que tantes vegades va recórrer des de ben petit.
La trobada té la intenció de recordar-lo a través d’un acte al teatre on es projectaran imatges d’obres en les quals va participar-hi, explicació d’anècdotes per reviure la seva carismàtica personalitat, alguna escena especialment creada per recrear alguna de les seves aficions i la interpretació d’alguna de les seves cançons estimades. A més, es convidarà els presents a disfrutar d’una bona estona de conversa amb una cervesa a la mà per retre homenatge a un dels seus llegats: la vida social lligada a entitats i establiments on es consoliden amistats prenent una copa i parlant de projectes diversos.
L’empremta que va deixar en el poble està clara per la quantitat de veïnat que va assistir tant al funeral del 24 de juny a Les Corts, com en el de Sant Pacià el 7 de juliol. El presents eren de diversos àmbits: familiars, amics de tota la vida de Sant Andreu, veïns del carrer de Camilo Fabra, còmplices d’aventures teatrals de La Lírica de Sant Andreu, socis de la Lira i del Casal Catòlic, asidus de l’Ateneu L’Harmonia, companys de cafès, bars i restaurants que freqüentava, etc.
Com va quedar expressat per part de Mossèn Vicenç Araque, el pàrroc de Sant Pacià, Isabel Arbonés, per part de la Lírica de Sant Andreu, i de Palmira Alguersuari, veïna del seu carrer i presidenta del Grup Teatral Antifaz, allò que feia entranyable a Joan Paredes era la seva capacitat d’establir relacions amb qualsevol persona des del primer moment amb un tracte franc, honest, directe i per sempre.
De manera que el nombre de persones que coneixia, de fa poc, de fa un temps o de tota la vida, d’una entitat, de l’altra o de de més enllà, era enorme, i els seus passeigs per la rambla de Fabra i Puig, pel carrer Gran, Coroleu, Monges, Pons i Gallarza, per exemple, esdevenien un trajecte ple d’interrupcions perquè no parava de saludar i conversar amb gairebé tothom amb qui es creuava.
La seva vocació teatral encara va despertar més en ell aquesta vocació d’intentar crear lligams, nexes, sinèrgies, com es diu actualment, per fer créixer la vida associativa de Sant Andreu, i a La Lira i al Casal Catòlic en són testimonis, sense ocupar càrrecs directius i oferint-se moltes vegades a realitzar les tasques més modestes que ningú no volia fer però que eren necessàries per tirar endavant un projecte.
Fotografia: imatge d’en Joan Paredes que forma part del cartell del seu homenatge | redacció
