Fa dos dies va saltar a les xarxes socials en directe la tala dels quatre arbres que donaven ombra i caliu al passatge de Cerdà, a tocar del carrer de Pons i Gallarza a prop del Carrer Gran de Sant Andreu. Immediatament es van produir reaccions de sorpresa i d’indignació entre molts andreuencs perquè aquesta intervenció de Parcs i Jardins no havia estat informada, ni explicada ni avisada a ningú, ni tan sols als veïns més propers.
L’explicació es va saber després via Twitter arran d’una interprelació directa al departament d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament que va escriure la següent resposta:
‘Els equips d’arbrat de Parcs i Jardins han retirat 4 exemplars del carrer Cerdà per una afectació de càrrega i descàrrega d’una obra prevista, amb llicència d’obres tramitada pel Districte de Sant Andreu, amb una durada prevista de 18 mesos. Un cop finalitzi l’obra es reposaran els exemplars. Com sempre en aquestes circumstàncies, arreu de la ciutat, el cost de retirada i reposició de l’arbrat va a càrrec del promotor de l’obra, segons els protocols establerts.
Malgrat en aquest tipus d’actuacions sempre es prioritza el transplantament de l’arbrat, en aquest cas, un cop analitzats els 4 exemplars per part dels especialistes de Parcs i Jardins, es va procedir a talar-los per tractar-se d’exemplars no transplantables, és a dir, no haguessin sobreviscut si s’hagués procedit al trasplantament. Es tracta de 4 exemplars de Sòfora, 3 de les quals eren arbres de 3a categoria (arbres grans i de força edat) i un era un exemplar més petit però que no estava en les condicions òptimes per procedir al trasplantament.
No està previst cap més tala, la retirada d’aquests exemplars se cenyeix estrictament a l’àmbit de l’obra.’
L’explicació de l’Ajuntament no ha satisfet gaire les crítiques existents ja que alguns pensen que aquesta actuació ha posat per endavant interessos particulars i especulatius enfron del bé comú, que s’ha actuat segons una política de fets consumats, que s’ha sacrificat un arbrat sa, que es perden uns arbres que oferien una ombra refrescant i que eren part integral i destacadíssima del paisatge de la contrada des de fa anys, possiblement des de la dècada dels 80, quan es va procedir a arreglar el carrer.
La tristesa i desolació d’alguns veïns i veïnes s’ha manifestat sobre el mateix terreny, on ahir es podien veure ofrenes en forma de missatges escrits en paper i flors que han quedat dipositats sobre la primera soca, trist testimoni de l’amputació. En l’àmbit polític, Maria Ximena Gadea, consellera portaveu de Junts Per Catalunya s’ha adreçat a la regidora del districte perquè informi oficialment sobre la quantitat d’arbres tallats, les seves característiques, una explicació tècnica de la intervenció i un calendari de reposició de la vegetació sostreta.
Sobre la història i el futur de Can Barbosa
La intervenció municipal ha estat provocada per tal de poder facilitar les obres de rehabilitació de l’històric edifici situat al número 10 del carrer de Pons i Gallarza, conegut com Can Barbosa, per tal de fer vivendes.
L’edifici residencial de planta baixa i dues plantes pis va ser construït cap a 1848 per ser cafè, sala de ball i teatre. Després el va ocupar l’Ateneu Obrer de Sant Andreu i posteriorment, va tenir diversos usos comercials (com la sastreria Can Barbosa, de la que li quedà el nom), estudis i tallers.
També va ser conegut com La Gordíssima, apel·latiu aquest darrer amb el qual va ser batejat per al col·lectiu ‘ocupa’ quan se’l van fer seu durant uns anys, del 2000 al 2015, aproximadament, per donar vida a una construcció totalment abandonada.
Al mes de gener d’aquest any, a La Vanguardia, Óscar Muñoz signava un article on parlava, entre altres informacions, del projecte redactat pel despatx 080Arquitectura, primerament del pla general:
’En la reforma de Can Barbosa, s’han projectat vuit vivendes, quatre d’elles amb dúplex amb patis privats de tipús jardí i superfícies construïdes d’entre 80 i 140 m2, totes amb accés pel carrer Gordi.’
Després ja entrava en detalls del procés de remodelació de la finca i de la conservació de patrimoni, sobretot quant a la façana principal:
‘D’acord amb el nivell de C de protecció –bé amb elements d’interès– que té l’immoble, es preveu un enderrocament parcial del conjunt, que està en mal estat amb part de l’interior apuntalat. La volumetria es mantindrà. Quedaran en peus totes les façanes, però es desmantellaran els forjats, les cobertes i la mitgera posterior. El frontal de Pons i Gallarza conservarà les obertures i balcons existents, recuperant els materials, textura i cromatisme. La restauració donarà prioritat a la consolidació dels revestiments originals. S’usaran morters tradicionals, igualant el color i la textura continua. I es recuperaran els acabats: els filetejats, els encintats, les sanefes florals… Els colors dels esgrafiats s’analitzaran i es valoraran amb els tècnics de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament. La idea és que llueixin l’esplendor d’antany.’
Finalment, feia al·lusió als laterals dels carrers Gordi i Cerdà:
‘La façana de Gordi canviarà la disposició de les finestres seguint la tipologia de la principal. Ara té obertures desordenades fruit de diferents reformes. Aquesta mateixa geometria inspirarà la nova façana de Cerdà, a la qual donaran els patis-jardí, que quedaran tancats amb una tanca. Tots dos laterals s’acabaran amb revestiment continu empanat i pintat. La fusteria exterior serà de fusta. La gran coberta en dues aigües, un altre senyal d’identitat de l’edifici, es reposarà amb material i estructura nous, amb teula ceràmica i tindrà lluernes per a il·luminar l’interior.’
Fotografia de portada: el carrer de Cerdà amb l’aspecte d’ahir | Jesús Manzano.
Fotografia interior: façana de Can Barbosa | poblesdecatalunya.cat
