El fibrociment d’amiant, conegut a casa nostra per la marca comercial Uralita, encara que hi havien altres fabricants, com Rocalla, tenia l’empresa ubicada a Cerdanyola del Vallès, poble agrícola on va arribar l’electricitat el 1910. Ja des d’aleshores Manufactures Roviralta venia funcionant allà i de la mà de l’enginyer Josep Maria Roviralta passarà a fer cartró-pedra primer i desprès es convertirà en un imperi del fibrociment.
Aquest era un producte fàcil de manipular, molt barat, resistent, impermeable i econòmic, que arrasà en sostres i teulades d’edificacions precàries, de tipus agrícola i industrial, folrant i recobrint com aïllant tèrmic i acústic, i servint també de protecció pluvial, recobriment de façanes, canalització, clavegueram, xemeneies o ventilacions.
En els anys anteriors a la guerra civil Uralita ja era la gran fàbrica de Cerdanyola i duraria amb gran esplendor duraria tota la postguerra fins al tancament el 1997, encara que continuaria en altra ubicació i el 2015 canviaria a la multinacional COEMAC, ja amb productes adients a la legislació mediambiental. Tanmateix, des dels anys seixanta ja s’advertia del perill de l’amiant, component bàsic del producte, amb greus problemes amb els treballadors, lluita per reconeixement dels seus càncers com a malaltia laboral i una història tant llarga com dramàtica.
El fibrociment d’amiant que li dona la lleugeresa i alhora la resistència, conté unes partícules que, alliberades, en especial quan es manipula, són altament perjudicials per a la salut i poden provocar asbestosis, fibrosi dels pulmons, o diversos càncers també a les vies respiratòries a les persones que l’inhalen. Per aquest motiu, resulta especialment perillós enderrocar edificis que contenen aquest tipus de material, sovint en gran proporció a les seves teulades.
La seva llarga època d’utilització, que abasta gairebé un segle, ha provocat que sigui molt corrent i habitual no només a zones rurals i d’edificacions precàries, sinó a zones urbanes, en especial industrials, que van créixer entre els anys immediats a la guerra civil i, sobretot en la gran expansió del desenvolupament econòmic als voltants del seixanta i setanta, quan llavors centenars de tallers i fàbriques afloraren a Sant Andreu, La Sagrera, el Bon Pastor i la resta de barris del districte, ultrapassant fins i tot a l’àmbit domèstic.
En els darrers anys la retirada d’aquest perillós material, a la Sagrera especialment, ha comportat nombrosos maldecaps, ja que l’enderrocament d’un edifici, que pot ser una cosa senzilla i poc molesta, s’ha convertit en un calvari per al veïnat degut al risc que comporta durant dies les partícules que desprèn. I, malauradament, encara resta molt per fer i bastant per patir.
Per aquest motiu, la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, organitza una xerrada col·loqui sobre el tema en el Districte de Sant Andreu, sota el lema NO A L’AMIANT, amb els Jubilats de Macosa Almstom afectats per l’Amiant i la presència de Josep Tarrès, pneumòleg, doctor en medicina; Lluís Mallart, tècnic expert en qüestions d’amiant i higienista industrial, i Miguel Moreno, de Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant.
L’acte ha estat convocat per AVV de Congrés-Indians, AVV de la Sagrera, Trinitat Uneix, Avv de Sant Andreu de Palomar, AVV del Bon Pastor, AVV Sant Andreu Sud, AVV Trinitat Vella i AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana.
Donades les circumstàncies actuals i les restriccions vigents, l’acte, que es celebrarà el proper dimecres 17 de febrer a les 18 hores, serà transmès telemàticament per a qualsevol persona que vulgui participar a través de l’enllaç de youtube https://youtu.be/Zd_Kz0jOZO0
Fotografia: teulada de fibrociment | Reformasintegrales.com
