Un dels punts de l’ordre del dia del ple del districte del 7 de maig va ser la designació dels representants del districte que Sant Andreu, a través del seu màxim òrgan de representació, consideraven mereixedors de les Medalles d’Honor de Barcelona.
La designació de la Societat Cultural La Lira, com a entitat, i de Josep Barbero, com a ciutadà a títol individual, van ser aprovades per unanimitat de tots els consellers i conselleres.
Aquest guardó de la ciutat de Barcelona reconeix la consciència ciutadana, la convivència i les virtuts i els valors cívics a aquelles persones i entitats que ho fan des de la seva labor professional o associativa, ja sigui en l’àmbit de la participació, el voluntariat, l’associacionisme o l’esport i la cultura.
En total, s’entreguen 25 medalles anuals, 5 atorgades des de l’àmbit de ciutat i les altres 20 s’atorguen a proposta dels consells dels diferents districtes, en una cerimònia que se celebra a finals de novembre al Saló de Cent de l’Ajuntament, presidida per la màxima autoritat municipal.
Andreuenc dedicarà dos articles a glossar els guardonats, sent aquest, el primer, dedicat a l’entitat situada al carrer de Coroleu, que comprova amb satisfacció la rellevància que el seu 150 aniversari pren a nivell institucional.
La Lira és una entitat d’esport i de cultura popular vinculada a Sant Andreu de Palomar des de 1870. Com ha deixat escrit Joan Pallarès-Personat a Sport9 “la seva història marxa paral·lela a la de Sant Andreu durant el darrer segle i mig. Una entitat sorgida dels cors de caramelles que cantaven cada any per pasqua i van decidir fer-ho més sovint. La Lira, de llarga tradició teatral, ha estat l’aixopluc de moltes altres entitats que no disposaven de local com la Societat de Caçadors Mart, els ocellaires, la columbofília, el mateix Sport9 o la Coral que existia a l’AMPA d’Els Padres, que es va transformar en Orfeó La Lira.”
L’historiador andreuenc continua explicant que “Si la Lira va néixer com una entitat força polititzada on es reunien els “baldomeros”, que eren els simpatitzants d’Espartero, a poc a poc va es va decantar simplement per oferir un lleure de qualitat als seus socis. Tanmateix, això no li estalvià mals de cap ni en la dictadura de Primo de Rivera ni en la de Franco, però passà més desapercebuda en els moments de repressió fins al punt que algunes entitats suspeses pel franquisme van poder trobar continuïtat entre les parets de La Lira.”
Amb el pas dels anys, les instal·lacions van patir de valent el deteriorament provocat pel pas del temps amenaçant fins i tot amb el tancament pel seu estat crític. Finalment, al mes de desembre de 2010, la seva supervivència va ser possible gràcies a un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona que permetia la rehabilitació total de l’edifici de Coroleu 15, així com la d’Abat Odó 22.
A la Festa Major de Sant Andreu de 2014, es va poder celebrar la inauguració oficial i presentar la renovació de l’edifici a tot el veïnat mitjançant una jornada de portes obertes, i al mes de gener de 2015 es va signar el conveni definitiu amb l’Ajuntament de Barcelona que regeix el funcionament de l’entitat.
Gràcies a aquest compromisos adquirits per La Lira, les seves seccions tenen un futur assegurat. És el cas de Club d’Escacs La Lira, Somni’ts (Teatre Solidari), Grup Sardanista Maig, Balles?, Orfeó La Lira, Associació Tennis Taula Sant Andreu i el Club de Rol Mistery Lands.
Fins i tot, darrerament, se n’ha afegit una de nova, el Grup de Teatre Fòrum Giravent, conjunt de persones grans que fan teatre social amb la intenció de trencar amb els estereotips sobre les persones involucrant els espectadors per tal de buscar solucions col·lectives a les opressions presents a la societat.
A més del dinamisme ja consolidat de les seccions més veteranes, aquesta darrera incorporació demostra la vigència del projecte que es va acordar al 2015 i que havia d’assegurar el vigor de La Lira gràcies a uns diners municipals que, alhora que consolidaven un equipament privat de llarga tradició, l’obrien a tot el veïnat del segle XXI.
No es pot entendre la bona salut de La Lira actual sense destacar el paper d’Enric Capdevila, el seu president, que ha hagut de dedicar-se en cos i ànima a vetllar per tot el aquest procés de renovació sense perdre tot el cabdal esportiu, artístic i social que ja arrossegava per la seva llarga tradició.
Fotografia: detall de la part superior d’una porta de La Lira / Refugis Antiaeris de Barcelona
