Un dels atractius que enriquien l’espectacle de l’arribada dels Reis d’Orient a Sant Andreu de Palomar ha caigut de l’organització d’enguany. En aquesta ocasió, Ses Majestats i tota la resta de la comitiva que els acompanya no trobaran el pessebre vivent que s’instal·lava des de 2010 al carrer del Pont, davant del despatx parroquial de l’Església de Sant Andreu de Palomar.
Sobre un entaulat es construïa de manera senzilla però efectiva la recreació d’una establia on aixoplugar la Sagrada Família envoltada de pastors. En arribar, Gaspar, Melcior i Baltasar hi pujaven per recrear l’episodi bíblic de l’adoració dels Reis d’Orient al nen Jesús entregant els tres cofres plens d’or, encens i mirra. Així, ells tenien l’oportunitat d’escenificar aquell moment històric i els nens i nenes podien entendre per què existeix la tradició de lliurar regals, sobretot als més petits.
El moment en el qual Ses Majestats s’apropaven i visitaven la Sagrada Família per adorar al nen Jesús esdevenia màgic i molt emotiu. Durant una estona, l’escena s’il·luminava encara més amb els llums dels flaixos mentre els grups de catequesi de la parròquies de Sant Pacià i de Sant Andreu de Palomar seguien animant l’ambient cantant nadales.
Quan els Reis d’Orient abandonaven la zona de camí a l’Ajuntament encara no s’acabava l’espectacle del pessebre. Aleshores, les nenes i els nens que s’havien quedat davant del quadre plàstic tenien l’oportunitat d’apropar-se al nadó que representava el nen Jesús i comprovar que no era de mentida, alhora que els seus pares i avis feien les fotografies del moment.
Aquesta proposta va ser una idea de mossèn Vicente, rector de la Parròquia de Sant Pacià. Superada la sorpresa que va causar l’original proposta i obtingut el corresponent vist i plau general, el mossèn va confiar a Palmira Alguersuari, una persona molt propera a la Parròquia de Sant Pacià i amb experiència teatral, la realització del projecte que des de 2010 havia funcionat de manera idèntica.
Cada 5 de gener, Palmira Alguersuari mobilitzava els seus contactes del Grup Teatral Antifaz i de la Parròquia de Sant Pacià, i reclutava un equip petit però molt eficient. Manel Roig i Jordi Torrents acostumaven a ser els cervells de l’operació de muntatge tècnic i, segons els anys, els auxiliars eren Joan Pagès, Santi Fernández, Josep Hormigo o Jesús Manzano, per exemple, i altres coneguts. En unes poques hores tretes al treball i a les compres d’última hora, feien possible la construcció del pessebre, senzill però bufó, al carrer del Pont.
Prèviament, Palmira Alguersuari també s’havia encarregat de donar vida al pessebre buscant les persones que havien de representar la Sagrada Família i alguns pastors i pastores. En aquest apartat sempre va disposar de la col·laboració de la família Lorente Coma al complet, sobretot de Jordi Lorente, que sempre ha representat a Sant Josep, excepte el primer any, acompanyant a diverses mares de Déu, com Marta Roig els dos primers anys, Maria Roig, Meritxell Pagès, Anna Fernández, etc.
En acabar l’acte, l’equip tècnic procedia a desmuntar el pessebre i els grups de catequesi, els pastors i les pastores i la Sagrada Família anaven a ocupar el lloc que els hi pertocava en la gran desfilada. No cal dir que tota aquesta feina era absolutament voluntària i que era fruit de la implicació d’un grup de persones molt reduït i, gairebé sempre, de la il·lusió i l’energia d’una persona en concret que arrossega a les altres. Quan aquest impuls no existeix, les iniciatives d’aquest tipus acostumen a desaparèixer. Aquest és el cas.
Fotografia: Preparació del pessebre vivent de fa dos anys | Andreuenc
