Diumenge passat la climatologia va ser plenament hivernal: dia gris, baixa temperatura, núvols baixos i vent gelat. Però malgrat aquestes circumstàncies adverses més d’un centenar de persones es van desplaçar fins al cementiri de Sant Gervasi per complir amb una cita que molts tenen marcada al calendari tots els anys: l’homenatge al poeta Joan Maragall.
Es tracta de la festa de l’Ametller Florit, que se celebra cada segon diumenge de febrer ininterrompudament des de l’any 1924, quan es va plantar l’arbre prop de les seves restes mortals, en record de la poesia del mateix nom. La cerimònia consisteix en un recital de música i versos supervisada per en Pere Maragall, que és el representant de la família al llarg d’un acte clarament dividit en dues parts.
A la primera part, just davant de la tomba de l’artista, es va procedir a la lectura de textos del poeta per part de les persones que s’havien ofert prèviament o poc abans, encapçalats, com de costum, per algun rapsode destacat convidat especialment per a l’ocasió. Enguany, va iniciar l’acte Francesc Parcerisas que va recitar un poema inèdit dedicat a l’ametller. El final d’aquesta part també està molt definit perquè sempre acaba de forma molt emocionant: la recitació de memòria de El cant espiritual, per part de Roser Maragall, néta del poeta, i aquest any acompanyada de la seva germana Helena.
A continuació, a les escales del passeig central del cementiri es van interpretar cançons amb textos del poeta a càrrec de la coral Pax Cor de cambra, dirigit per Esteve Costa. Es van sentir L’ametller, Tot baixant per la drecera, Pirinenca, Festeig, L’Empordà i per cloure el programa El cant de la senyera.
Entre els pelegrins d’aquest any hi havia dos representants del Centre Estudi Ignasi Iglésias, en Jaume Seda i en Jesús Manzano, (també de part del Catàleg dels Amateurs de Teatre Andreuenc) que amb la seva presència agermanaven aquest acte amb el qual s’organitza a Sant Andreu per recordar la figura d’Ignasi Iglésias el primer diumenge d’octubre.
En Jaume Seda, participant habitual, no només va llegir un parell de fragments de Pirinenques, sinó que va excusar públicament l’absència de l’andreuenc Salvador Casas, que per la seva avançada edat no va poder assistir-hi, malgrat ser un fidel complidor de la cita des de fa moltes dècades, quan gairebé ningú hi anava en aquells vells temps de la dictadura franquista, tan desgraciats per a la democràcia en general i el nacionalisme català en particular.
Fotografia: Jaume Seda tot just llegint els fragments de Pirinenques | Jesús Manzano
