A la programació ordinària de les activitats d’enguany, l’Agrupament Escolta i Guia Pare Bertran va tenir l’oportunitat de poder reservar una data per celebrar les noces d’or, una fita que està a l’abast de poques entitats perquè malauradament les vicissituds negatives que pateixen les associacions acaben de vegades amb la continuïtat del projecte. Aquests riscos els ha viscut reiteradament l’agrupament al llarg de la seva història, que va començar l’any 1965, lligat i establert a la seu de la potent i dinàmica Comunitat Cristiana de Famílies de l’Escola Jesús, Maria i Josep.
Tanmateix, les seves crisis cícliques han permès, sense pretendre-ho, promoure l’escoltisme a Sant Andreu perquè les escissions de les temporades 1967-1968, 1983-1984 i 2004-2005 van permetre successivament el naixement de tres nous grups escoltes andreuencs: el Pau Casals, el Gregal i el Flor de Neu. A més, una de les empreses de pioners i caravel·les de l’any 1985 va ser la llavor que es va convertir dos anys més tard en la colla de diables La Satànica de Sant Andreu.
Els anys 70 és la dècada recordada amb més enyor. L’agrupament es va anar recuperant de la primera crisi gràcies a la confluència de tres factors: la col·laboració de l’Agrupació Excursionista Sant Andreu, de la Comunitat Cristiana de Famílies de l’Escola Jesús, Maria i Josep, al davant de la qual van estar els senyors Devert i Guasch; la direcció de l’escola, encapçalada pels pares Roca i Arasa; i el lideratge dels germans Francesc i Cinto Jové (caps d’agrupament consecutivament). A més, el curs 1974-1975 hi van entrar les noies per primer cop; i a mesura que els nois es van fer grans es va poder configurar un agrupament complert cap el 1977.
En un altre àmbit, en aquells anys es vivia el final de la dictadura i el principi de la transició. L’agrupament va ser un lloc on era habitual parlar de política, defensar la llengua i cultura catalanes i denunciar la situació social. Durant un temps, un cap va estar utilitzant subversivament una fotocopiadora per fer propaganda del Front d’Alliberament Català. Anys més tard, en període electoral, es va vincular erròniament l’agrupament amb el PSUC. En aquella època, quan s’anava d’excursió, es cantaven les cançons prohibides com L’estaca i tot el repertori de Lluís Llach o Raimon.
Actualment, l’agrupament viu un periode d’estabilitat i maduresa. La relació amb la comunitat religiosa l’Escola Jesús, Maria i Josep és òptima: cedeix les seves instal·lacions els dissabtes de 16:00 a 19:00 hores i ha posat a la seva disposició un local independent al mateix carrer Sant Sebastià. Aquí els 20 caps del cau poden planificar còmodament tota la seva programació (les activitats de dissabte tarda, les excursions de cada mes i els campaments de Setmana Santa i juliol) que ha de mobilitzar 16 castors i llúdrigues, 24 llops i daines, 25 rangers i noes guia, 16 pioners i caravel·les i 8 trucaires.
Com a esplai membre dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, el cap de l’entitat, Guillem Gottschalk, té molt clar el marc pedagògic, fonamentat en la Llei i la Promesa Escolta, que ha de caracteritzar el desenvolupament de les activitats de lleure per assolir l’educació dels nois i noies en la responsabilitat i el respecte vers si mateix, els altres i l’entorn.
Amb aquest esperit que informa totes les seves accions, l’agrupament va celebrar aquest dissabte el 50è aniversari al llarg de tot el dia. Primer una gimcana matinera i una bona paellada per dinar als jardins de la plaça de Can Fabra; després, a primera hora de la tarda, a l’Escola Jesús, Maria i Josep, una pel·lícula de la història de l’agrupament, concurs ¿Quién quiere ser milonario?; i finalment a les 20:00 hores un pica-pica per acabar.
Entitats d’aquest caliu mai són sobreres, per tant és important que tinguin una llarga i pròspera vida, on poder seguir lluint el logotip i el lema que els identifica des de 1977: una imatge dels dos cims del Pedraforca sobre les quatre barres amb la inscripció «Sobre el cim de les muntanyes es veu millor aquesta terra i se l’estima més». A més de també poder seguir passejant arreu els colors taronja i blanc del seu l’uniforme.
Fotografia: Jocs als jardins de la Plaça Can Fabra | Jesús Manzano
