Ahir, tot i la pluja, centenars d’andreuencs es van apropar a la plaça Orfila per sentir el pregó i veure també la tradicional baixada del campanar. Aquest any, l’encarregada de llegir-lo va ser l’andreuenca Maria Glòria Serra Ramos.
La Glòria és molt coneguda sobre tot per haver sortit a diversos programes de televisió. Estudiant de les Dominiques de Sant Andreu, es llicencià en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i començà a treballar als mitjans de comunicació el 1987. Començà als informatius de Ràdio Barcelona, passant després per la SER-Catalunya i Catalunya Ràdio.
Amb el temps va fer el salt a la televisió, primerament a Televisió Espanyola de Catalunya i entre el 1998 i el 2001 a Telecinco, arribant a ser la presentadora de la primera edició dels informatius del canal de televisió. Paral·lelament, entre el 1999 i el 2001 va treballar també a TV3.
Tornà a la ràdio fins 2007 i va deixar COMRàdio per tornar a Telecinco entre el 2007 al 2010, copresentant amb Jordi González el programa La Nòria. Entre 2010 i 2011 va presentar un magazine de tarda a Antena 3 i des del 2011, és directora i presentadora del programa de La Sexta Equipo de Investigación tot i que paral·lelament, des del 2009, participa en tertúlies del programa El Món a RAC1.
Criada molt a la vora de la Plaça de les Palmeres, quan la Comissió de la Festa Major la va convidar a ser la pregonera d’enguany va dir: “oi tant, Sant Andreu és el meu poble!”.
Durant el pregó, la Glòria ens va recordar els molts anys que ha passat aquí i va destacar l’esperit de poble que llavors hi havia i que encara avui conserva. “Sant Andreu m’ha fet una dona de poble i una dona compromesa. Vaig tenir la sort de viure la infància i l’adolescència en un barri compromès amb la democràcia, amb la pobresa i els més desafavorits, amb els drets dels treballadors. […] Aquí tot es fa entre tots. Des de la Festa Major fins a reclamar la recuperació de la nostra Rambla mutilada, o a exigir que Can Guardiola i la Fabra i Coats fossin per al barri. Ens unim per defensar la seva singularitat present i futura”.
Com a anècdotes de la infància ens va explicar que la seva primera manifestació la va realitzar a Sant Andreu: “reivindicant un semàfor a Gran de Sant Andreu amb Ramon Batlle amb les monges de les Dominiques al capdavant, amb els pares i mares i tots els nens, en aquella Barcelona encara sota Franco fosca, bruta i aspre”.
Tot i que ja no viu aquí, està orgullosa del seu poble i allà on va: “el reivindico com el meu poble, no m’amago ni m’avergonyeixo. És un poble, treballador i menestral, inquiet, humil i orgullós a l’hora. He volgut, com cantava Raimon, no perdre els meus orígens, per no perdre la meva identitat”.
Fotografia: Manuel A. Raigada
