La darrera Festa Major d’Ernest Maragall com a President del Consell de districte de Sant Andreu

Jordi Martí, dels Comuns, també deixa l’Ajuntament; en aquest cas, per anar al Ministerio de Cultura.

 

El dia 24 de novembre i per sorpresa durant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, va anunciar que deixava la política activa amb aquestes paraules: «Els comunico, senyor alcalde i senyors regidors, que el proper plenari de desembre serà l’últim en què participaré des del meu escó».

D’aquesta manera, es tancarà, doncs, la vida pública d’un dels gran protagonistes del que ha succeït en el camp de la política a Catalunya durant els darrers 40 anys i que, en part, ha tingut relació amb el districte de Sant Andreu en dos ocasions, quan ha estat regidor de la ciutat de Barcelona i va asumir la presidència del Consell, qua ara a final d’any quedarà vacant.

Nét de l’escriptor Joan Maragall i fill del senador Jordi Maragall, Ernest Maragall (Barcelona, 1943) és analista informàtic i economista de professió. Va treballar en empreses de publicitat i màrqueting fins al 1970, any que va entrar a l’Ajuntament de Barcelona com a analista informàtic fins que, el 1983, va ser nomenat gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona.

Va ser també director general de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) del mateix ajuntament (1990-91); després, fins al 1995, va ser director de l’Àrea d’Informació de Base i Organització, conseller delegat del IMI i conseller delegat del ICB.

 

 

L’etapa socialista

Ernest Maragall i Mira ha desenvolupat bona part de la seva carrera política a prop del seu germà, Pasqual Maragall, quan va estar al capdavant tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat a les files del PSC.

Va assumir el 1995 la seva primera regidoria: fins al 1997 va ser regidor ponent de Funció Pública i Qualitat; després, i fins al 1997, ho va ser d’Hisenda i Funció Pública, a més de presidir el Consell de Districte de Sant Andreu.

El 1999 era regidor de Presidència i Hisenda, president del IMI, president de l’Institut Municipal d’Hisenda, vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, vicepresident del Consell d’Administració de Localret, representant de l’Ajuntament en la Federació de Municipis de Catalunya i vicepresident de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. En 2001 va ser nomenat portaveu del Govern Municipal, i en 2003 va aconseguir acta de diputat al Parlament de Catalunya i va entrar a la Generalitat al costat del seu germà i després amb José Montilla fins que l’octubre de 2012 va abandonar el PSC en desacord amb les posicions del partit quant al tema català.

Durant aquest període de l’anomenat tripartit va ser nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya el desembre de 2003, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006, i del 2006 al 2010 va ser Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

 

L’etapa independentista

En abandonar la militància socialista va crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana (NEC), amb altres membres del sector anomenat catalanista del PSC. Amb aquestes sigles, Ernest Maragall va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 amb la coalició L’Esquerra pel Dret a Decidir, formada per ERC, NEC i CAT SÍ, que va aconseguir dos eurodiputats, un dells el propi Maragall.

Ja en el si d’Esquerra Republicana va ser diputat un altre cop al Parlament de Catalunya durant dues legislatures arribant a ser conseller de Govern amb Quim Torra el 2018.

El novembre del 2019 va abandonar el càrrec per a preparar la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del mateix any. Tot i ser la candidatura més votada, no va aconseguir formar govern. Des de l’oposició, el seu grup municipal va pactar amb el govern d’Ada Colau els pressupostos del 2021 i la connexió del tramvia per l’Avinguda Diagonal.

El 2023 va tornar a ser el candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona però solamente va aconseguir la quarta posició per darrere dels candidats Xavier Trias, Jaume Collboni i Ada Colau.

La renúncia d’Ernest Maragall ja va ser suggerida per la número 2 d’ERC a l’Ajuntament aquests darrers dos mandats ja que Elsisenda Alamany va declarar el 10 de novembre que “És natural i cau pel seu propi pes, que (Ernest Maragall) no serà a l’ajuntament aquests quatre any, que no seguirà i que les regnes les agafarà la següent persona que estava en la llista, que en aquest cas soc jo”.

En definitiva, sembla que ERC de Barcelona ja ha calculat que en la nova etapa que s’obre per endavant Ernest Maragall ja no és un actiu sinó un llast que s’ha de deixar caure i que el propi interessat ha assumit que amb 80 anys ja ha servit prou al seu país.

 

Jordi Martí marxa a Madrid per ser el secretari d’Estat de Cultura

En els mateixos dies de l’anunci d’Ernest Maragall també es va conéixer l’adeu a la vida municipal del regidor de Barcelona en Comú Jordi Martí Grau (Barcelona, 1965). Ernest Urtasun, el nou ministre de cultura, va anunciar que seria el nou responsable de la secretaria d’aquesta cartera.

 

 

Com l’Ernest Maragall, ell també va ser dirigent del PSC a Barcelona, concretament va ser delegat de cultura del consistori i, entre 1999 i 2013, va ocupar la gerència del Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Ja amb Ada Colau, va assumir el càrrec de gerent de l’Ajuntament durant el seu primer govern i, des de llavors, Martí es va implicar en els Comuns fins a anar guanyant enters dins del partit en àrees clau com els Pressupostos i, ja en el tram final, també de Cultura i Ciència. Ha estat considerat la mà dreta d’Ada Colau durant el seu últim mandat gràcies a la seva capacitat negociadora.

 

Fotografia de portada: lliurament Premis Sant Andreu 2023 | BCN Sant Andreu

Primera fotografia interior: adeu de Jordi Martí flanquejat per Ernest Maragall, Edisenda Alamany i Ada Colau al ple municipal | barcelona.cat

Segona fotografia interior: Jordi Martí en un acte municipal fa tres anys | barcelona.cat

Continguts relacionats

Televisió

Suplements

Opinió

Participació