El pla també fixa la reserva de sòl per a protecció pública, complint amb la Llei del dret a l’habitatge de 2007.
El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el Decret del Pla territorial sectorial d’habitatge, que és el marc orientador per a l’aplicació de les polítiques d’habitatge a tot el territori de Catalunya i que es desenvoluparà mitjançant plans específics. Aquest pla dona compliment a la Llei del dret a l’habitatge de 2007 que estableix el Pla territorial sectorial d’habitatge com un instrument essencial de planificació i programació d’habitatge que el departament competent en la matèria ha de redactar.
El Pla determina els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada i fixa els objectius quinquennals municipals de solidaritat urbana, així com l’increment del parc d’habitatges de lloguer social a assolir. El Pla també s’ocupa de determinar els estàndards de reserva de sòl destinat a habitatges de protecció pública en els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada.
Dins de les finalitats del Pla hi ha:
- El compliment de l’objectiu de solidaritat urbana, que consisteix a disposar en el termini de vint anys d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total dels habitatges principals existents en els municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada.
- L’increment del parc d’habitatges de lloguer assequible fins a arribar a un 9% del parc d’habitatges principals de Catalunya.
El pla 50.000, presentat recentment, concreta l’aportació de la Generalitat per fer possible l’assoliment dels objectius de solidaritat urbana del proper quinquenni.
Per a l’objectiu de solidaritat urbana, es defineixen les àrees següents:
- De demanda residencial forta i acreditada.
- Preferents.
- Rurals.
- No preferents.
- D’intervenció complementària.
- D’escassa demanda.
El Pla recull la possibilitat que municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada puguin mancomunar-se.
Reserva de sòl per a habitatge de protecció pública
Quan el planejament urbanístic hagi d’establir reserves de sòl destinat a habitatge de protecció pública en els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada més importants, els estàndards de reserva mínima serà el següent:
- El sòl corresponent al 50% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat
- El 40% en sòl urbà no consolidat, amb possibilitat de reduir, en aquest darrer cas, fins al 30% quan sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de l’actuació.
La meitat, com a mínim, d’aquestes reserves s’ha de destinar específicament al règim d’arrendament.
S’estableix un termini de dos anys per a l’adaptació dels plans locals d’habitatge d’abast municipal o supramunicipal per fer-los coherents amb el Pla territorial sectorial d’habitatge.
El departament competent en matèria d’habitatge gestionarà el fons de solidaritat urbana que preveu el Pla i haurà d’aprovar el reglament que el reguli. Així mateix, en coordinació amb les administracions locals, també podrà aprovar programes d’inspecció dels edificis residencials amb l’objectiu de detectar l’existència d’habitatges desocupats i d’establir censos de propietats susceptibles d’ésser afectades per les mesures establertes.
Amb l’efecte d’assolir l’objectiu de solidaritat urbana, s’integren en el parc d’habitatges destinats a polítiques socials la següent tipologia:
- Els habitatges acollits a qualsevol de les modalitats de protecció oficial o als plans i els programes d’habitatge, mentre sigui vigent la seva qualificació definitiva o tràmit equivalent.
- Els habitatges promoguts per operadors públics, de preu intermedi entre l’habitatge amb protecció oficial i l’habitatge del mercat lliure que no es regeixen per les regles del mercat lliure, mentre sigui vigent la seva qualificació definitiva o tràmit equivalent.
- Els habitatges de titularitat pública o privada gestionats per les administracions competents per desenvolupar les polítiques en matèria d’habitatge.
- Els allotjaments dotacionals.
- Els habitatges privats de lloguer administrats per xarxes de mediació social.
- Els habitatges d’inserció gestionats per la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió.
- Els habitatges i allotjaments d’acollida de persones immigrades, refugiades o sol·licitants d’asil.
- Els habitatges privats de lloguer subjectes al règim legal de pròrroga forçosa.
- Els habitatges cedits en règim de masoveria urbana.
- Els habitatges d’empreses destinats als seus treballadors.
En el termini d’un any des de l’entrada en vigor del Pla territorial sectorial d’habitatge, els municipis obligats a complir l’objectiu de solidaritat urbana han de constituir el cens dels habitatges que integren llurs parcs d’habitatges destinats a polítiques socials.
Aquest pla entrarà en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, mentre que la part del compliment dels objectius de solidaritat urbana, de lloguer social i de protecció oficial per a les diferents àrees ho faran l’1 de gener de 2025.
Fotografia: sala d’estar d’un pis | inmobiliaria-guardamar.com
