Per operar presencialment amb l’entitat s’haurà d’anar a la Meridiana, carrer de Rogent o Sant Andreu.
Quan Francisco de Zamora, l’any 1785 va anar de Barcelona a Sant Andreu, va anotar que entremig havia trobat al Clot un grup de cases que s’havien edificat feia 50 anys, cap al 1730, però que des del Clot fins a Sant Andreu no hi havia res.
El carrer Gran de la Sagrera es va anar poblant a partir dels voltants de 1840 i, a poc a poc, establí i representà la continuïtat urbana entre el Clot i San Andreu, tot i que el sector de l’estació de mercaderies ferroviàries, la farinera La Esperanza, o la fàbrica de catifes del Comte de Sert, és a dir, entre la Torre del Fang i el carrer Garcilaso era un sector industrial, mentre que el sector entre Garcilaso i Sant Andreu va ser durant dècades un carrer tan comercial com el Gran de Sant Andreu o el de Creu Coberta i carretera de Sants.
Fins a la dècada dels vuitanta, el carrer comptava amb un gran nombre de botigues, que es tocaven l’una amb l’altra, i tenia una gran vitalitat ja que era un carrer de doble direcció, amb voreres més estretes i establiments amb molta afluència com la Sastreria Canals, la Tintoreria Tresserras, botigues de mobles o un establiment d’aquaris, un autèntic referent en peixeres que atreia gent d’arreu.
Tanmateix, els establiments anaren tancant de mica en mica, tot i una primera rentada de cara el 1982 plantant arbres o una remodelació intensa ampliant voreres en entrar el segle XXI, fins quedar solament tres dels emblemàtics i alguns nouvinguts aïllats.
Durant el que portem de centúria, també els de tota la vida han sucumbit: l’estanc, que va canviar de vorera per desaparèixer al poc temps; la Botiga Blava, de betes i fils, que va abaixar la persiana fa tres o quatre anys; l’Armeria Pujol, continuació de l’Armeria Prades, d’abans de la Guerra, que està liquidant des d’aquest estiu.
Quant als bars, anteriors al 1970 resten tres bars i de després dels 70 en queden gairebé els mateixos, posats a comptar, entre la Rambla de Sant Andreu i la Torre del Fang, fet ben sorprenent tenint en compte que és un model de negoci que ha proliferat com els bolets a tot arreu, excepte en aquesta contrada, ja que avui dia hi ha la meitat dels que existien fa cinquanta anys.
Si ja durant el mes de maig des d’aquestes pàgines ens fèiem ressò del tancament d’una de les dues sucursals bancàries que restaven entre Sant Andreu i el Clot, en un tram de gairebé tres quilòmetres, avui Andreuenc informa que a partir de dilluns dia 22, en plena Festa Major de La Sagrera, tanca l’oficina de La Caixa del carrer Gran de la Sagrera, cantonada amb el carrer Portugal.
En aquestes circumstàncies, ara caldrà anar a l’Avinguda Meridiana, a Sant Andreu o al carrer Rogent per gestionar presencialment els afers econòmics amb l’entitat, la qual cosa pot suposar un autèntic calvari per la gent amb dificultat per caminar, com molta gent gran, que haurà d’agafar obligatòriament un autobús per una cosa en principi tan senzilla com accedir a un caixer automàtic.
L’oficina que tancarà era una relíquia. Oberta com a Caixa d’Estalvis de la Sagrada Família l’any 1974, quan es construí l’edifici en perllongar i obrir el carrer Portugal fins a Berenguer de Palou, va passar a ser Caixa de Barcelona abans de passar a La Caixa. Es tractava d’una oficina minúscula que conservava el taulell de tota la vida i no havia estat remodelada a l’estil de les actuals oficines d’atenció que, en realitat, no atenen sinó que amablement t’adrecen a operar a través del caixer.
Als pocs comerciants de la zona els agafa la notícia per sorpresa i amb certa preocupació. Una propietària d’un restaurant manifestava que “haurem de perdre molt temps per a qualsevol gestió, fins i tot obrir més tard per desplaçar-nos a primera hora”. En el mateix lloc, un jubilat pensava barrinava quina estratègia posar en pràctica: “les dues o tres vegades que cada mes vaig a treure diners al caixer automàtic, em veuré obligat a anar en autobús i tornar en una altra línia per aprofitar el viatge de la tarja”.
Un veí, taxista de professió, deia que cada vegada més passatgers paguen en tarja fins carreres curtes, però que amb això del tancament ara al barri sí que s’imposarà el diner de plàstic, ni que sigui per comprar una barra de pa.
Sigui com sigui, no cal ser Bob Dylan per afirmar que “Els temps estan canviant”, com es pot comprovar també a les pàgines de la recentment distribuïda La Sagrera viu la Festa Major, el programa de festes imprès, que fa anys anava ple d’anuncis d’entitats d’estalvi i que ara, de la mateixa manera que han desaparegut del carrer, s’han esborrat també de les seves pàgines on la seva presència encara feia pensar que tenien certa pàtina “social” i de proximitat.
Cada vegada és mes difícil trobar diners de quilòmetre zero.
Fotografia: imatge de la sucursal | Google Maps
