El carrer Gran de la Sagrera i els seus voltants són, des de fa molts anys, una zona buida d’activitat econòmica. Aquell teixit bigarrat de petits tallers i botiguetes va anar desapareixent a poc a poc. La inauguració del complex comercial a Meridiano Cero, la zona que la gent anomena Hipercor, el 1975 va desplaçar l’activitat comercial a la Meridiana i el tancament i enderroc del Mercat de La Sagrera, a la plaça Masadas el juny de 1993, va ser el punt d’inflexió d’una zona que mai més no tornaria ha tornat a recuperar-se.
De mica en mica les botigues, també les emblemàtiques i antigues, han anat baixant la persiana per sempre més, i això del sempre més està perfectament aplicat quan en el seu lloc s’ha permès el canvi d’ús i avui són habitatges de planta baixa.
L’escàs potencial econòmic del carrer Gran de la Sagrera va quedar ben palès quan en les dècades dels setanta i vuitanta, època en què hi va haver una eclosió d’establiments bancaris arreu, ni en aquest carrer ni en els dels voltants van proliferar les oficines bancàries.
Ara ha tancat una de les dues sucursals que hi restaven, la del Banc de Santander, antigament Banc Hispano Americano, situat al número 158, per la qual cosa els clients de l’entitat hauran d’anar ara a la Meridiana, on sembla que hi ha vida, almenys comercial.
L’oficina ocupava els baixos de l’edifici més modest dels tres blocs de pisos modernistes de l’any 1915 coneguts com Ca la Filomena, obra del constructor Joaquim Rivera Cuadreny.
Avui ja només resta en tot el carrer i en tota la zona, una petita oficina de La Caixa, a la cantonada amb el carrer Portugal.Així, doncs, un carrer de quilòmetre i mig només té una oficina bancària amb un caixer automàtic en un radi de 600 metres on viuen més de quinze mil habitants i s’estan construint habitatges a marxes forçades.
La Caixa actual va obrir-se com a Caixa de La Sagrada Família el 1974, passant després a Caixa de Barcelona i finalment a La Caixa com a conseqüència del procés d’aliances que s’han produït al llarg del temps.
Altres entitats van arribar desprès en el mateix carrer o en altres zones properes, però totes han anat desapareixent fins al punt que, per exemple, en un recorregut en el autobús 34, que té prop de tres quilòmetres, entre la parada d’Escòcia-Meridiana i la de Mallorca-Rogent, aquesta esmentada sucursal de la cantonada Sagrera-Portugal serà l’única entitat bancària que hom trobarà.
Aquesta anècdota sagrerenca es pot aplicar a la resta del districte i de qualsevol lloc del país, i és un reflex de la distància cada cop més gran entre les grans empreses que dispensen serveis bàsics i el client que cada cop es troba més desemparat. A més, la manca d’atenció personal acaba derivant en ‘ajustos de plantilla’, vulgarment, prejubilacions i acomiadaments que suposen un greu cost tant per als treballadors directanent afectats i les seves famílies com per al conjunt de la societat.
Joan Pallarès: aspecte de la sucursal tancada amb pany i forrellat | Joan Pallarès
