Des de divendres passat, Sant Andreu compta amb dos nous locals centenaris que, de ben segur, han generat i generen tota mena de simpaties entre els andreuencs ja que ens hi adrecem per passar una bona estona amb els amics bebent unes ceveses, per tenir un moment solitari de tranquil·litat assaborint un café o per solucionar un àpat fora de casa. Ens referim, ni més ni menys, al bar Colombia i al bar Versalles, cada un en una punta del carrer Gran de Sant Andreu, llunyans i propers alhora, portant vides paral·leles durant tot un segle.
Per aquesta raó, una delegació institucional es va desplaçar cap a les set de la tarda del passat divendres al bar Colombia, on es va fer fer lliurament de la placa commemorativa que podrà ser lluïda a l’interior del local (fa temps que es va dir adéu-siau a la placa exterior a peu de carrer).
Aquest va ser el primer acte andreuenc que feia palès els efectes del pacte d’esquerres entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes de Catalunya. Van ser-hi presents la Laia Ortiz, que s’acomiadava com a regidora del districte, i la Carmen Andrés, que estrenava el càrrec de regidora de Sant Andreu. D’aquesta manera la Laia Ortiz es dedicarà a la tercera tinència de l’Ajuntament de Barcelona, l’ària dels Drets Socials.
L’acte, molt senzill, es va centrar en el lliurament de la placa a Albert Miró, malgrat que no van faltar unes breus paraules de felicitació i una copa de bon cava per arrodonir l’alegria del moment en companyia de familiars, amics i clients, sense interrompre gairebé el decurs del treball. Aquest tarannà modest i planer és un dels segells distintius del caliu que converteix el Colombia en un local emblemàtic que enamora i fa possible que la tercera generació de la mateixa família encara estigui al front de l’establiment.
L’Albert Miró és la darrera baula d’una cadena que va començar més enllà fins i tot dels cent anys, però l’homenatge ha estat possible gràcies a un senzill document d’arrendament del seu avi, l’Albert Pladevall, amb data de l’any 1916. Els anys de la Guerra Civil van ser un trasbals per a la familia. L’Albert Pladevall i la seva dona van morir amb poc temps de diferència. La continuïtat del negoci va recaure aleshores en els seus dos fills, l’Albert i la Maria, i el seu marit el Ramon Miró. Aquesta entesa va durar fins a finals dels anys 80, quan l’edat els va obligar a deixar el treball i van passar el testimoni a l’actual propietari, que continua el negoci amb l’ajut de la seva filla, l’Anna Miró.
El pes de la història i la personalitat de l’Albert s’han combinat d’una manera seductora conformant un espai amb molt de caràcter fins al punt que molts foranis es paren davant del local per guaitar des de fora o entren per admirar un lloc que conserva l’encant d’èpoques passades amb autènticitat. Gràcies, per exemple, a la quantitat de fotografies antigues del propi bar, de l’entorn o de clients, i als cartells de la Festa Major d’anys passats.
Com diu el propi Albert, ha procurat crear un racó bufó, encantador, com un charmant petit café vraiment sympa d’estil parisenc, on prendre el típic catè amb llet i una pasta al matí o a primera hora de la tarda, aperitius diversos abans de dinar, sobretot el cap de setmana, i un bon assortiment d’entrepans a qualsevol hora; per cert, alguns recordaran amb nostàlgia el suflé (un entrepà de sobrassada i formatge al forn) i el frankfurt de pa rodó. Avui en dia alguns malden per averiguar el secret de la recepta de la salsa que acompanya els seus aperitius i es deleixen amb el vermut casolà.
L’ambient un pèl bohemi que es respira ha atret al llarg dels anys a molts dels artistes habituals de Sant Andreu com el pintor Josep Verdaguer, l’escultor Joan Mora, el dibuixant de còmics, Jordi Bernet. I sobretot molta gent del teatre, antigament dels Padres i dels Lluïssos de Sant Andreu, actualment de Clip Teatres o del SAT. L’Albert ha vist passar pel seu taulell moltes parelles de germans teatreros com els Puga, Tolrà, Dagès, Banacolocha, Ballbé o Sardà. I també els actors Lluís Nonell, Norbert Ibero i Pep Munné.
Però a l’Albert no li agrada massa destacar aquest aspecte del seu local perquè sap que un dels seus triomfs és tractar tothom amb absoluta normalitat i aconseguir que el client se senti gairebé com a casa seva, això sí, amb millors vistes al carrer i bona selecció de música de fons. I per una altra ocasió, deixarem les històries que campen per Sant Andreu sobre l’altell del Colombia.
Fotografia: Albert Miró amb la placa del centenari | Angelina Miró
