L’Ajuntament de Barcelona ha tancat la llista d’establiments emblemàtics a protegir al conjunt de la ciutat, que han disminuït de 228 a 211 en relació al catàleg provisional de l’anterior legislatura municipal. En el cas de Sant Andreu hi ha hagut alguns canvis, ja que a la proposta definitiva hi ha un total de set comerços emblemàtics, mentre que a l’anterior n’hi havia vuit, tal com ja va informar Andreuenc. A més, no sols ha disminuït el nombre de comerços protegits, sinó que aquests han canviat.
D’aquesta manera, de la passada llista han caigut dues botigues. Una ha estat Vinos y Licores García (Gran de Sant Andreu, 278) per petició expressa del mateix establiment, que ha abaixat la persiana fa unes setmanes. L’altra ha estat la merceria Perelló (Gran de Sant Andreu, 261), però per una raó ben diferent. I és que amb la darrera revisió no ha estat considerada finalment d’interès patrimonial. En el seu lloc, però, s’ha incorporat la farmàcia Llorens (Pons i Gallarza, 1-3), valorada per l’equip de govern després de les al·legacions oportunament presentades.
Aquest nou llistat obre un cop més el debat sobre el grau d’afectació que ha tingut per al conjunt de Sant Andreu aquesta catalogació definitiva. I és que, amb la merceria Perelló i Vinos y Licores García, ascendeixen a 33 el total d’establiments andreuencs eliminats de la llista original, on hi figuraven comerços tan emblemàtics com la cistelleria Estrada, la ganiveteria Méndez, el bar Rabasseda o el mític Versalles.
Així doncs, el llistat definitiu dels comerços andreuencs protegits comprèn la farmàcia Guinart (Gran de Sant Andreu, 306), la farmàcia Llorens (Pons i Gallarza, 1-3), l’estanc Sant Andreu (Ajuntament, 13), la matalasseria F. Lázaro (Gran de Sant Andreu, 184), la cansaladeria Puig (Gran de Sant Andreu, 147), la fleca Girabal (Servet, 34) i la farmàcia Franquesa 1842 (Gran de Sant Andreu, 260). No obstant, però, el grau de protecció de cadascun és diferent. I és que existeixen tres categories de protecció en funció dels seus valors patrimonials, l’època a la què pertanyen, l’estil arquitectònic, etc.
Només un establiment andreuenc a la primera categoria de màxima protecció
La primera de les tres categories inclou els establiments de gran interès, és a dir, aquells que conserven la majoria dels seus elements patrimonials. Les actuacions aniran encaminades a la seva conservació integral i posada en valor, així com la recuperació d’aquells elements que s’hagin vist alterats. Dins aquest grup només trobem un comerç andreuenc: la farmàcia Guinart.
Fundada l’any 1896 per Anselm Guinart i González, la farmàcia Guinart (Gran de Sant Andreu, 306) conserva pràcticament intactes tots els seus elements modernistes. A la façana s’hi pot observar el treball de ferro forjat amb formes ondulades com a motiu decoratiu als extrems i les portes. A l’actualitat, aquestes portes són de fusta, però originàriament la seva part inferior era de marbre. Cal destacar també la ceràmica, en blau i groc, elaborada als forns Xumetra de Sant Andreu de Palomar. L’interior conserva el mobiliari original consistent en un gran taulell i un moble de prestatges. També es conserven exposats diversos pots de porcellana blanca que havien servit per emmagatzemar les parts de les plantes medicinals amb propietats terapèutiques, i alguns estris de laboratori. Les intervencions asseguraran la restauració d’aquests elements, així com la conservació del rètol existent. Si calgués afegir nova retolació, aquesta es col·locaria de manera que no interferís amb els elements catalogats.
De sis a quatre comerços andreuencs a la segona categoria d’interès
La segona categoria inclou els establiments que posseeixen elements patrimonials d’interès singular però que en intervencions posteriors a la seva construcció han perdut la coherència inicial i genuïna. Les actuacions permetran conservar, posar en valor o recuperar els elements d’interès indicats a la catalogació, de tal manera que no es perdin, ja que han estat els que han originat la protecció. Dins aquest grup, amb l’anterior catalogació, trobàvem tota la resta dels establiments andreuencs protegits. Malauradament, però, amb el nou llistat només en trobem quatre: la cansaladeria Puig, la matalasseria F. Lázaro, la fleca Girabal i la farmàcia Franquesa 1842.
Fundada el 1957, la cansaladeria Puig (Gran de Sant Andreu, 147) ocupa els baixos d’una finca modernista. El seu interior no és menys espectacular. L’actual propietari d’aquesta xarcuteria i cansaladeria familiar, Pròsper Puig, ha respectat al màxim la decoració original: “Tenir un negoci en un edifici d’aquestes característiques és una gran responsabilitat, però no pesa perquè és casa nostra i volem conservar-la en el millor estat possible”. Les intervencions asseguraran la restauració, a l’exterior, de les dues portes vidrieres de tancament de l’establiment, i a l’interior, de la gran porta vidriera d’estil modernista. Així mateix, proposaran l’eliminació dels elements no adequats, sobreposats i incoherents: en particular els rètols, la reixa de lamel·les inferior i els semàfors urbans. El rètol principal s’haurà d’adaptar als materials propis de l’època i estil de l’establiment.
La matalasseria Lázaro (Gran de Sant Andreu, 184), per la seva banda, va ser fundada l’any 1892 per Frederic Làzaro Arquer. Segons informacions facilitades pel propietari de l’establiment, els mobles van ser traslladats des de l’anterior botiga i adaptats al nou marc arquitectònic. El pla protegeix, a l’interior, el sistema de prestatges i el taulell mostrador, amb un frontís decorat amb motllures daurades alternant figures geomètriques. A l’exterior, s’adaptarà la porta i el rètol als materials propis de l’època i estil de l’establiment.
La fleca Girabal (Servet, 34) data de l’any 1909 i ha estat el primer comerç que ha rebut el Premi Botiga Centenària, un guardó creat pel Districte de Sant Andreu per promocionar el comerç territorial i premiar aquells establiments que acumulen més de 100 anys de servei. El forn, que actualment està regentat per la quarta generació, va ser fundat per Bartomeu Girabal Plans, i conserva l’enrajolat original de color blanc amb una zona d’arrambador de ceràmica modernista amb motius geomètrics i florals. Pel que fa al mobiliari, conserva el taulell de marbre, darrere del qual també es conserva el remat superior d’uns antics prestatges, avui desapareguts. Aquest remat, de fusta treballada i pintada de color blanc (una tonalitat probablement no original) està decorat amb palmells i amb una talla al centre on s’insereix un rellotge.
La farmàcia Franquesa 1842, o farmàcia Roviralta (Gran de Sant Andreu, 260), va guardar amb l’enderroc tots els elements de l’antic mobiliari d’estil isabelí. Es tracta d’un gran moble de prestatges i armaris inferiors que s’estén per les parets, tot destacant la talla de columnes divisòries dels armaris i el fris en forma d’arquitrau arquitectònic que recorre tot el perímetre. Conserva també un gran taulell amb el sobre de marbre i un taulell vitrina auxiliar. Pel que fa a altres elements destacables, es conserva una caixa enregistradora “National”, sargarelos de ceràmica del segle XIX, el cordialer amb els seus pots de vidre pintats a mà i instruments d’apotecaria de més de cent anys. Sense dubte, la farmàcia Franquesa 1842 és un dels comerços més importants per conèixer la història andreuenca dels segles XIX i XX i qualsevol intervenció a realitzar a l’establiment haurà d’atendre als seus valors patrimonials, amb especial atenció a la composició, materials i cromatisme adoptats.
Dos establiments andreuencs dins la categoria d’interès paisatgístic
La tercera i darrera categoria inclou els elements d’interès paisatgístic. Aquest tipus de protecció s’atorga a aquells elements que encara formen o han format part d’establiments que defineixen un determinat ambient o paisatge urbà, amb valors patrimonials coherents. Conserven, doncs, elements patrimonials que han quedat desvinculats del propi establiment original. Amb l’anterior catalogació, no hi havia cap comerç andreuenc comprès en aquest grup, però amb l’actual llistat n’hi ha dos: un és l’estanc Sant Andreu, que ha passat de la segona a la tercera categoria, mentre que l’altre és la farmàcia Llorens, que s’ha afegit al catàleg definitiu.
L’estanc Sant Andreu (Ajuntament, 3) data de 1929 i de la seva fundació es conserven pocs elements, si bé els que es mantenen són importants. A la façana neoclàssica s’observa una estructura aplacada on s’insereixen el nom i productes de l’establiment, mentre que a l’interior es conserven els prestatges fins a mitja alçada entre muntants de talla de fusta i el taulell, també de fusta. Les intervencions de conservació proposen l’eliminació d’elements no adequats, com els focus, la caixa de l’alarma i el cromatisme dels elements de fusta de la caixa de la llinda. Es valorarà la possibilitat de substituir el contingut literal del rètol sempre que no se’n perdin les característiques.
La farmàcia Llorens (Pons i Gallarza, 1-3), ha estat afegida al catàleg fonamentalment pel seu exterior d’estil modernista. Fundada l’any 1915, és obra de l’arquitecte andreuenc Joan Torras, i destaca per les dues obertures amb tancaments situats a ras de façana. Aquests consisteixen en un marc de fusta rematat per unes volutes, damunt de les quals s’organitza l’emmarcament de fusta d’un timpà semicircular de vidre treballat a l’àcid amb el nom de l’establiment. El pla de protecció assegura la restauració d’aquestes vidrieres, l’eliminació dels focus i la seva instal·lació, i la possibilitat de substituir el contingut del rètol sempre i quan es mantingui el plafó de vidre pintat clar amb lletra daurada.
Subvencions pels establiments protegits i promoció de la seva activitat
El Pla Especial de Protecció de la Qualitat Urbana inclourà per primer cop mesures de promoció i foment del manteniment dels comerços i la seva rehabilitació. Es tracta d’ajudar els propietaris i llogaters a la continuïtat de la seva activitat a través d’ajuts econòmics, bonificacions tributàries, subvencions per a la millora del paisatge urbà, assessorament empresarial i accions de suport en els àmbits de la cultura i el comerç. Així, per exemple, als establiments de la primera categoria se’ls bonificarà el 50% de l’impost ICIO i el 95% de l’IBI. Es calcula que l’impacte econòmic d’aquestes mesures sigui d’un milió d’euros per any.
Amb tot, però, el portaveu de l’Associació de Comerços Emblemàtics, Josep Maria Roig, afirma que la mesura no suposa cap pas endavant en la protecció dels locals emblemàtics. «Ens quedem com estàvem» assenyala en declaracions al diari Ara. I és que segons Roig, el fet que l’Ajuntament els vulgui finançar l’IBI –entre 800 i 1.000 euros depenent dels metres quadrats del local– no els serveix de res. «Seguim mantenint que nosaltres no hem demanat cap subvenció, perquè considerem que és un greuge respecte dels altres comerciants; hi ha d’haver una altra fórmula», argumenta el portaveu. Les subvencions econòmiques, opina, només haurien d’aplicar-se quan hi hagi un perill concret de desaparició d’alguna botiga.
Per a la resta, les que estan vives i en marxa, el que s’hauria de garantir, diu, «és que se’n mantingui l’activitat, ja que és l’ànima de l’espai». És per això que des de l’Ajuntament s’estudiarà la possibilitat d’utilitzar diferents recursos i instruments legislatius i competencials en matèria de patrimoni cultural i activitat comercial. Un exemple d’aquesta línia seria la incorporació dels comerços emblemàtics en el programa ‘El comerç i les escoles’ per contribuir a la seva visualització. Paral·lelament, es treballarà el vincle entre el comerç i el foment del consum de proximitat, el desenvolupament de xarxes culturals del comerç emblemàtic, línies de museïtzació, etc. Un exemple seria ampliar les eines de la plataforma digital Ruta dels Emblemàtics, on es podrien incloure visites virtuals, recreació d’itineraris temàtics, explicació de processos o mètodes de producció.
Fotografia de capçalera: Farmàcia Guinart, un dels establiments emblemàtics | Isaac López
Fotografia interior: Farmàcia Franquesa 1842 | Família Franquesa
