La companyia andreuenca Teatre Entrecaixes presenta aquest cap de setmana, al Casal Catòlic de Sant Andreu, l’obra Perfectes desconeguts. Es tracta d’un muntatge teatral que té com a punt de partida la pel·lícula italiana Perfetti sconosciuti (2016), de Paolo Genovese. Es podrà veure el dissabte 23 a les 20:00 hores i el diumenge 24 a les 18:00 hores, amb entrades disponibles a través de la plataforma Entradium.
La trama se centra en quatre parelles que es coneixen de sempre i que durant una vetllada decideixen jugar a un joc aparentment innocent: deixar els telèfons mòbils al centre de la taula i llegir en veu alta tots els missatges, trucades i notificacions que vagin arribant. El que comença com una broma lúdica es transforma ràpidament en un mecanisme pervers. Les màscares socials cauen, les veritats ocultes surten a la llum i la intimitat –aquella que creiem protegida darrere d’una pantalla– esdevé un camp de mines emocional.
Poques històries poden presumir d’un recorregut tan extraordinari. La pel·lícula original de Genovese ha estat adaptada en 25 països, un fet que la va portar a entrar al Llibre Guinness dels Rècords com el film amb més remakes de la història del cinema mundial. La seva força rau en la universalitat del plantejament: una reunió d’amics, un joc aparentment inofensiu i la certesa que «tothom té un esquelet a l’armari». Segons l’Observatori Europeu de l’Audiovisual, les narracions centrades en relacions personals i conflictes quotidians tenen una gran capacitat d’adaptació cultural, perquè connecten amb experiències compartides arreu.
Tot i presentar-se com una comèdia, Perfectes desconeguts juga constantment amb el públic. El to lleuger del principi es va tenyint de tensió a mesura que avança la nit. Les rialles inicials deixen pas a la incomoditat, i el que semblava un sopar distès es converteix en un autèntic vodevil contemporani, on les aparences es trenquen en cadena.
El telèfon mòbil, omnipresent en la nostra vida quotidiana, esdevé aquí un símbol poderós: és la caixa negra de cada personatge, el lloc on s’acumulen les veritats que no s’atreveixen a dir. Tal com apunten estudis de la Comissió Europa, l’ús constant dels dispositius mòbils ha difuminat la frontera entre allò públic i allò privat, i l’obra ho explota amb precisió quirúrgica.
El veritable motor del muntatge són els personatges i la manera com gestionen –o esquiven– la veritat. Cada missatge llegit en veu alta afegeix una nova capa de conflicte, i el públic assisteix a un procés de revelació progressiva que posa a prova amistats, parelles i conviccions. La conclusió és tan simple com inquietant: poques persones són completament honestes, ni amb els altres ni amb elles mateixes. I el telèfon mòbil, que sovint ens dona una falsa sensació de llibertat i protecció, pot convertir-se en el nostre pitjor enemic.
