El Recinte Fabra i Coats ha incorporat un nou equipament del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), centrat en la memòria del treball i la transformació de la ciutat des del segle XIX fins a l’actualitat. S’ha inaugurat aquest dissabte 9 de maig a les 18:00 hores amb parlaments institucionals i amb un ball de teixidores a càrrec de l’Esbart Maragall. El nou espai s’ubica a la Nau F de l’antiga fàbrica tèxtil, una de les poques grans colònies industrials que es conserven gairebé intactes dins del teixit urbà barceloní.
La presentació oficial del projecte es va fer dimarts 7 de maig, amb la participació del regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, i del director del MUHBA, Carles García Hermosilla. L’actuació ha estat impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) amb finançament dels fons europeus Next Generation. Durant la presentació, Xavier Marcé va destacar el «valor històric i social de l’espai recuperat», subratllant especialment el paper de les dones dins del món laboral de la fàbrica. Segons va recordar, aproximadament «un 80% de la plantilla de la Fabra i Coats estava formada per treballadores».
El nou centre, batejat com a Fabra i Coats-Museu d’Història de Barcelona, passa a formar part de la xarxa de disset espais del museu i reforça el paper del recinte fabril andreuenc com a pol cultural de ciutat. Addicionalment, el projecte també s’emmarca en l’estratègia municipal de descentralització cultural i turística.
El recorregut museístic s’articula a través de dues exposicions permanents: Barcelona, ciutat i treball i La Fabra i Coats de Sant Andreu: empresa, treball i memòria. A més, el nou espai incorpora una reserva patrimonial visible des de diferents punts del museu, formada amb peces del MUHBA i aportacions de particulars, entitats i antics treballadors i treballadores de la fàbrica andreuenca.
L’exposició proposa una mirada àmplia sobre l’evolució del treball a Barcelona, abordant aspectes com la industrialització, els oficis, les condicions laborals, els moviments obrers o els conflictes socials. El discurs posa especial atenció en les desigualtats laborals i de gènere, així com en el reconeixement del treball de cures, sovint invisibilitzat al llarg de la història. La mostra aprofundeix també en la relació entre la fàbrica i el seu entorn al llarg dels anys, destacant com la indústria va influir tant en la vida laboral com en la identitat social i comunitària de Sant Andreu de Palomar.
La rehabilitació de la Nau F del conjunt fabril ha preservat elements originals de l’arquitectura industrial, convertint d’aquesta manera el mateix edifici en part del relat expositiu. El projecte s’ha desenvolupat amb la participació d’entitats vinculades a la memòria del recinte, com per exemple els Amics i Amigues de la Fabra i Coats.
