La presó de dones de la Trinitat Vella no s’enderrocarà del tot. La Generalitat de Catalunya ha acceptat protegir una part de l’antiga presó de la Trinitat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de lloc històric, una decisió que reconeix el valor de l’espai com a testimoni de la repressió franquista contra les dones i que arriba després d’anys de pressió veïnal i feminista al districte de Sant Andreu.
La preservació, però, serà parcial. Segons la informació coneguda, la protecció inclou l’edifici del cos de guàrdia i la garita de vigilància. La resta de l’entorn podrà continuar dins les feines d’enderroc previstes per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de l’Habitatge, vinculades al projecte urbanístic Trinitat Nord, que preveu la construcció de 400 pisos d’habitatge públic.
Memòria preservada, enderrocament pendent
La decisió situa el cas en el punt de fricció entre dues necessitats públiques: conservar un espai carregat de memòria democràtica i tirar endavant una transformació urbanística amb habitatge assequible. El resultat, de moment, no és la protecció integral del conjunt, sinó salvaguardar una part concreta de l’antiga presó.
Les entitats impulsores havien advertit que l’enderroc total hauria comportat una pèrdua irreparable per a la memòria històrica de Barcelona. També han posat sobre la taula el greuge comparatiu amb la presó Model, un equipament penitenciari masculí que sí que s’ha conservat.
El Departament de Cultura va notificar el 17 d’abril l’inici del procediment de protecció als impulsors de la iniciativa. Les entitats interpreten aquest pas com el reconeixement del valor arquitectònic de l’edifici i del seu paper com a instrument de repressió franquista.
Dones empresonades i repressió de gènere
La presó de dones de la Trinitat Vella va ser un dels principals centres de reclusió femenina a Catalunya durant el franquisme. Hi van estar empresonades preses polítiques i dones acusades de delictes socials, en un context de repressió específica per raó de gènere.
A finals de la dictadura, l’espai també va ser escenari de mobilitzacions feministes que reclamaven l’abolició de delictes com l’avortament o l’adulteri, la millora de les condicions de vida de les internes i la retirada de les Cruzadas Evangélicas, la comunitat religiosa que gestionava el centre.
Les entitats han definit la funció de la presó amb duresa: «Vigilar, adoctrinar i castigar la dissidència política i ideològica de dones contràries al règim franquista«. També subratllen que el centre castigava les internes «pel fet de ser dones».
La iniciativa per conservar parts de la presó va arrencar el 2021 amb Trinitat Uneix i l’Associació per a la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella, i ha sumat el suport d’entitats veïnals, feministes i memorialistes. Ara queda resolta la preservació del cos de guàrdia i la garita, però continuen obertes les incògnites sobre com s’integrarà aquesta memòria en el futur urbanístic de la Trinitat Vella.
