A Sant Andreu de Palomar gairebé tothom coneix el nom d’Ignasi Iglésias, ja sigui de manera directa, és a dir, sap que fa referència a un escriptor del poble, o indirecta, el relaciona amb un homenatge anual, un carrer, una escola i un arxiu històric. Una altra cosa és demanar més informació sobre la rellevància de la seva obra en l’àmbit teatral. Per aquest motiu, és d’agrair que L’Avançada hagi pres com a part de la seva activitat regular la posada en escena de les seves peces, amb la qual cosa tota una generació d’andreuencs haurà tingut la possibilitat de conèixer de primera mà les seves creacions.
En aquesta ocasió, el divendres 10 a les 21:00 hores, el dissabte 11 a les 20:00 hores i el diumenge 12 d’abril a les 18:00 hores, la companyia del Casal Catòlic de Sant Andreu ofereix el primer gran èxit d’Ignasi Iglésias, L’escurçó (1894), seguint les formes i els propòsits d’Henrik Ibsen, com ho faria després també amb L’argolla (1894) i Fructidor (1897). Més tard, els seus drames socials van traspassar fronteres i alguns fins i tot van ser estrenats a París. Fructidor (1897), Els vells (1903) i Les garses (1905) són probablement les fites més destacades del seu teatre.
L’acció de L’escurçó té lloc a Lleida, dins d’un ambient ferroviari que Ignasi Iglésias coneixia molt bé, ja que tenia tretze anys quan el seu pare va ser traslladat temporalment a aquesta ciutat com a cap del dipòsit de màquines. Allà es desenvolupa un drama intens on la gelosia traeix i envileix els protagonistes.
Jordi Puigdollers, el director, que coneix a fons l’obra d’Iglésias, recordava en la conversa sobre l’estrena que «L’escurçó va ser estrenada al Teatre Gran Via –avui l’Hotel Ritz– l’any 1893 per la companyia professional de Tutau-Mena, sent el seu primer gran èxit, amb un total de trenta-tres representacions, una xifra notable en una època en què només es feien quatre funcions». I també una anècdota premonitòria quan l’empresari, després de llegir l’obra, li va preguntar la seva edat, a la qual cosa l’andreuenc li va respondre que en tenia 19 i l’altre li va dir «crec que arribaràs lluny».
El Jordi Puigdollers va tancar la seva amable entrevista pregant es fes constar que «L’Avançada vol dedicar les funcions del cap de setmana, molt especialment, a tots els treballadors i treballadores de La Maquinista Terrestre i Marítima de Sant Andreu, que amb el seu esforç i compromís van contribuir a forjar el caràcter del poble».
La companyia GATS es fica al SAT!
Per altra banda, també cal destacar que la companyia sagrerenca GATS puja a l’escenari del Sant Andreu Teatre el divendres 10 d’abril a les 20:30 hores. Després de la funció de Teatre Entrecaixes, que va servir un Assassinat a l’Orient Express amb una molt bona escenografia i un Hèrcules Poirot molt destacable, arriba la tercera sessió de la mostra Fica’t al SAT!.
Un ram de margarides (a cada nínxol de bruixa) és una obra de Queralt Riera i que la companyia de la Sagrera ha preparat dins el cicle 365 Dones l’Any, patrocinat pel Teatre Nacional de Catalunya. La història té lloc en una doble dimensió temporal: al segle XVI una dona recull la seva mare morta, penjada a la forca sota l’acusació de bruixeria i a l’any 2020, una altra s’acomiada de la seva mare, que mor per la Covid-19.
Ambdues històries transcorren en èpoques ben llunyanes, però les dues dones comparteixen moltes semblances: les uneix el dol, les ganes de vida, una casa i la condició de ser dones sàvies injustament condemnades. L’obra recupera i actualitza el text d’un document del segle XVI per denunciar que, malgrat el pas del temps, la societat encara té molts deutes pendents amb les dones que en formen part.
