El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, una commemoració que comportarà un ampli ventall d’actes institucionals i múltiples iniciatives sorgides de diferents àmbits del teixit associatiu. Enguany el Grup Teatral Antifaz, ha volgut sumar el seu gra de sorra per contribuir a reconèixer els èxits socials, econòmics, culturals i polítics de les dones, així com abordar les desigualtats de gènere que encara persisteixen a tot el món.
Ho durà a terme realitzant allò que millor sap fer, és a dir, pujar a l’escenari amb l’obra Teixint la vida en color lila, especialment escollida per complir aquest objectiu. Es representarà els dissabtes 28 de febrer i 7 de març a les 19:00 hores a Els Catalanistes; el diumenge 1 de març a les 17:00 hores a l’Hotel Ilunion Barcelona, amb la participació de la Isabel Sanmartín, intèrpret en Llengua de Signes Catalana, com un acte solidari per a centres especials de treball i fundacions que treballen amb dones i mares soles en situació de risc; i el diumenge 8 de març a les 12:00 i a les 18:00 hores al Centre Cívic Sant Andreu.
Es tracta d’una selecció de textos triats i propis guionitzats per Carmen Torrico, membre de Telaraña Teatro, que, amb la producció de Chirimbamba, la va estrenar el 5 de març de 2022. En aquesta ocasió, en canvi, a l’Antifaz està dirigida per Eva María Fernández amb la participació de Rosa Maria Cobos, Llum Busom, Alícia Villalonga, Maite Martínez, Maite Granado i Albert Granell sobre l’escenari i Andreu Busom al comandament tècnic.
El contingut de l’obra es basa en el testimoni de diferents personatges femenins que es van rellevant per confeccionar una narració oral escènica en la qual s’expliquen relats diversos, tant de l’autora com de Marina Colassanti, de la tradició jueva o d’altres autores que, amb una fantasia poètica, mostren un rerefons de realitat comuna a moltes dones.
L’espectacle vol ser un homenatge a les dones que cusen, que broden i que teixeixen; a les que ho van fer i ho fan per gust; a les que ho fan obligades, sense ni tan sols cobrar, o per un miserable salari; a les que no els queda més remei perquè si no ho fan elles no ho fa ningú.
Vol ser també un motiu de reflexió, donat que la trama de les històries –en les que no es dona puntada sense fil– presenta qüestions que les dones s’han de plantejar per lliurar-se de les inèrcies i estereotips que la societat imposa. Si no s’expressa una denúncia reiterada de la situació de les dones en el món, encara que sigui de forma poètica com és en aquest cas, la privació de les seves llibertats i dels seus drets continuarà sent una realitat.
