Aquest mes de novembre han estat 7 les obres, entre estrenes i reestrenes, que les diverses companyies de la Sagrera i Sant Andreu de Palomar (Arco Iris Teatre, Clip Teatres, Sant Pacià Teatre, La Lírica de Sant Andreu, Forat Sense Fons i GATS, per partida doble) han pujat als escenaris. El proper cap de setmana encara romandran en cartell Pecats imperdonables, de Forat Sense Fons, i El Mikado, de la Lírica.
Però el mes de novembre no acabarà sense veure una darrera novetat a la cartellera just aquest últim cap de setmana. Es tracta de la proposta que el Grup Teatral Antifaz ha programat com a espectacle de Festa Major de Sant Andreu de Palomar a La Lira i que, com diuen els anglesos fent un joc de paraules, és “the last but not the least”.
Ben al contrari, és una aposta de molta categoria i que està exigint els millors esforços a la companyia, que tenen com a referència l’estrena que el Teatre Nacional de Catalunya va dur a terme l’any 2024, considerada la més ambiciosa de tota la temporada i que, alhora, tenia com a antecedent l’èxit aclaparador que havia obtingut a Londres.
L’obra en qüestió és Austen, un espectacle amb molts al·licients, ja que, primerament, és una obra de Laura Wade, una de les dramaturgues contemporànies angleses amb més bona reputació actualment i que encara no havia vist representada una obra seva a Catalunya.
En segon lloc, perquè l’obra pren com a base argumental la novel·la inacabada –va escriure unes cent pàgines– d’un dels grans autores de la literatura anglesa, Jane Austen, i que Laura Wade remata 200 anys després a la seva manera, és a dir, amb una perspectiva contemporània. Les situacions i personatges de seguida resultaran familiars als lectors i espectadors de les seves històries: la funció comença amb el retorn a casa d’una germana Austen a qui la tieta li pagava els estudis, i amb l’operació de casar-la amb un dels tres pretendents que s’han postulat.
I, finalment, el repte majúscul per una companyia amateur, sobretot per al seu director (Ferran Terraza en aquest cas, amb l’ajuda d’Assumpta Mañà), i fins i tot per una de professional, que suposa treballar amb 17 intèrprets: Myrna Cambra, Rosa María Cobos, Helena Espina, Meritxell Galofré, Óscar González, Adrià Gràcia-Carles, Berta Gumí, Mireia Jové, Arnau Llurba, Albert Peñarroya, Marc Peñarroya, Matías Porta, Núria Pujadas, Berta Pujol, Marc Soriano, Marta Torrents i Elma Vila.
El Teatre Nacional de Catalunya va invertir un munt de diners en el seu muntatge: «No vull saber quant ha costat», va admetre el seu director Josep Maria Mestres. En el cas de l’Antifaz la despesa serà molt més modesta, però l’enginy i el treball sacrificat arribaran on no arriben les subvencions milionàries.
I ja que hem fet servir les paraules de Josep Maria Mestres, acabem l’article amb una recomanació seva: «Us heu de deixar portar per les sotragades emocionals i les sorpreses, per la profunditat i perquè estimula la intel·ligència; però també perquè elles són contestatàries i divertides. L’ànima impregna tot el que escriu Jane Austen, té bellesa i llum, també les seves parts fosques. És una comèdia filosòfica«.
Fotografia: Elenc de l’obra amb Ferran Terraza i Assumpta Mañà | Grup Teatral Antifaz
