Com succeeix al món del futbol, enguany, amb el perllongament de la temporada provocat pel Mundial de Clubs de la FIFA, el final de temporada teatral, que abans coincidia amb la revetlla de Sant Joan, sembla que arriba massa d’hora i s’ha d’aprofitar el mes de juliol per encabir tot el que es volia estrenar abans del tancament definitiu a l’agost. Ara bé, a diferència del futbol, el món del teatre és molt més variat i creatiu, per tant, res de cansament ni de sensació d’afartament, ben al contrari, ja es podrien omplir tots els caps de setmana amb una bona oferta teatral. Mai no n’hi hauria prou.
Aquest passat cap de setmana, el grup Pla B de l’Ateneu de Sant Andreu oferia dues funcions de Mort al Nil, el clàssic del misteri d’Agatha Christie, i Clip Teatres començava el cicle de funcions de l’obra Mare de sucre, de Clàudia Cedó, que encara es podrà veure al Centre Cívic Sant Andreu aquest divendres a les 21:00 hores, dissabte a les 19:00 hores i diumenge a les 18:00 hores. Està dirigida per Alfred Artés Ferragud, Marina Olomí Sanmartín i Núria Rosell Fonoll, i compta amb la participació del següent repartiment: Maite Artés Ferragud, Maria del Mar Castuera i Echegoyen, Natàlia Llanes Marqués, Carla Massas Duró, Ana Moyano, María Moyano, Gemma Pons i Cercós, Txutxe Viladomat.
Mare de sucre és una obra colpidora que interpel·la directament l’espectador plantejant-li qüestions vitals: què passaria si, partint dels nostres punts forts i febleses, dissenyéssim un pla de vida que guiés les nostres decisions al llarg de la vida? On acaba la capacitat i comença la limitació? Què considerem normatiu, habitual, acceptable?
L’obra posa el focus en el tracte que, com a societat, oferim a les persones amb diversitat funcional. Cedó ho fa des d’una mirada valenta i honesta, en primera persona, donant veu a col·lectius sovint invisibilitzats. A través d’un relat sensible i compromès, Mare de sucre convida a reflexionar sobre la llibertat de decisió, la sobreprotecció disfressada de cura i els drets individuals enfront del criteri aliè.
Aquest calidoscopi d’emocions i perspectives aborda la maternitat no només com a capacitat biològica, sinó també com a dret, com a somni, com a dilema. Una proposta escènica que submergeix en un univers ple de contradiccions tan reals i complexes com la vida mateixa.
L’acomiadament definitiu d’aquesta intensa temporada 2024-2025 sembla que, definitivament, tindrà lloc al Recinte Fabra i Coats amb la representació de les obres que han guanyat el tercer concurs Breus de Sant Andreu i que, convé no oblidar, és un certamen que recorda aquelles meravelloses sessions de teatre a la fresca que s’esdevenien fa uns anys en un pati del carrer del Vallès.
Enguany, les quatre peces guanyadores de 15 minuts de durada han estat Un puto petó, de Ritxi Olivé; Culleradeta de cendra, de Pep Sanz; Mentre esperem, de Xènia Thió; i Si això que diuen és veritat…, de Xavier Zanuy. A més de les dues companyies que no han fallat mai, Clip Teatres i Sant Pacià Teatre, les altres dues companyies que escenificaran els guions finalistes són L’Avançada i La Lírica de Sant Andreu. Les funcions tindran lloc el dimecres 16, el dijous 17 i el divendres 18 de juliol, a les 19:30 hores.
Fotografia: Salutació de l’equip al final de l’obra | Clip Teatres
