El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias ha organitzat, avui dijous a les 19:00 hores, una trobada amb l’historiador Pau Vinyes i Joan Gual, fill, en la qual tant els aficionats a l’òpera com els curiosos de la història de Sant Andreu de Palomar han tingut l’oportunitat de conèixer la biografia humana i artística del baríton local Joan Gual (1918-1975) amb motiu del 50 aniversari de la seva mort.
Aquest record ben merescut cap a un dels artistes més internacionals de Sant Andreu de Palomar coincideix amb la reivindicació, tardana i tímida, que va tenir lloc fa unes setmanes a les pàgines del diari El Punt Avui, on el 7 d’abril Sergi Guillén signava precisament una necrològica tot recordant aquesta efemèride (1918-1975).
El cas és que, curiosament, setmanes abans, el 20 de febrer, el mateix diari va recollir un text sobre Heleni Barjau (1923-2000), que l’articulista Jordi Panyella va escriure després de sentir parlar d’ell al programa La nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, a la filla del tenor andreuenc explicant la trajectòria artística del seu pare.
Llegits els dos articles s’advertia clarament que els articulistes arribaven per separat a una mateixa conclusió: la marginació d’aquests dos cantants per part de l’establishment de la lírica catalana, tant en vida com després de morts, que gairebé ha aconseguit esborrar el seu record.
En els dos textos es pondera que les seves veus són valuoses, carismàtiques i molt apreciades, entre les millors de la seva generació, fins al punt que van compartir escenari amb les primeres figures líriques de la seva època. D’Heleni Barjau, amb el nom artístic de Carlo del Monte, Victoria de los Ángeles va dir que “era la veu de tenor més pura del món”; i Joan Gual va ser molt conegut als països de parla espanyola amb el significatiu malnom de “canó català” per la potència de la seva veu.
Tanmateix, les seves carreres no van brillar com les d’altres artistes més o menys contemporanis que van assolir la fama mundial; les oportunitats que dona la vida no van ser repartides de la mateixa manera i els andreuencs es van haver de mantenir en un segon pla per diverses circumstàncies i, en gran mesura, cantant fora del país. Heleni Barjau, republicà convençut, va tenir moltes dificultats per cantar a Espanya per la repressió del règim franquista, i Joan Gual va trobar un circuit de teatres a l’Amèrica Llatina que li va obrir generosament les portes.
El mateix ha seguit passant després de traspassar. Mentre que artistes com Josep Carreras, Victoria de los Ángeles o Montserrat Caballé –per cert, enterrada al Cementiri de Sant Andreu– tenen fundacions, patronats i tot tipus de distincions, reconeixements i memorials, Heleni Barjau i Joan Gual romanen en l’anonimat del silenci.
Curiosament, si un consulta Viquipèdia llegirà que els famosos i admirats tres artistes esmentats han nascut a Barcelona; en canvi, els oblidats Heleni Barjau i Joan Gual apareixen com nascuts a Sant Andreu de Palomar, referència falsa perquè aleshores ja no era municipi independent.
Tant de bo, cal esperar que no sigui aquest fet d’haver vist la llum a l’extraradi barceloní el que els ha portat a la marginació, malgrat que tothom sap que tenir una xarxa de relacions ben connectada amb els llocs de poder és molt important per triomfar, i Sant Andreu de Palomar es troba ben lluny d’aquesta situació de privilegi.
I també cal esperar que els seus veïns no els oblidin. En aquest sentit s’ha de recordar que, l’any 2023, Heleni Barjau va ser motiu de dos actes de recordatori arran del centenari del seu naixement: el 18 de gener a l’Espai 30 de la Sagrera i el 18 de desembre a La Lira. Per la seva banda, Joan Gual va ser motiu de diversos homenatges, com ja a l’any 1972, tres anys abans de la seva mort, a la Comunitat Cristiana de Jesús, Maria i Josep, Els Padres, quan va oferir un gran Rigoletto i arran de la seva mort també.
A més, la seva figura va tornar a ser actualitat l’any 2021, quan l’escriptor Xavier Gual, net del cantant, va escriure la novel·la El gran baríton, que va tenir el seu corresponent ressò mediàtic com a novetat editorial i es va dur la presentació a Els Catalanistes. Cal remarcar que en aquesta entitat, en la qual va actuar l’Agrupació Lírica Joan Gual diverses vegades, tenen sempre molt present que ja fa anys que l’Ajuntament de Barcelona té pendent posar el seu nom en alguna contrada de Sant Andreu de Palomar.
Per cert, quedi constància d’unes d’esmenes a l’article sobre Joan Gual aparegut a El Punt Avui: el seu debut al Liceu va ser el dia de Nadal de 1943; va estrenar La niña del polisón a Madrid l’any 1949, amb més de 100 representacions; i el seu debut a l’Amèrica del Sud va tenir lloc a Buenos Aires el 1953.
Fotografia: Heleni Barjau i Joan Gual, cantants d’òpera andreuencs | Arxiu
