No és una casualitat que una escola del districte de Sant Andreu porti el nom de Jaume Ferran i Clua, com tampoc és estrany que hi tingui un monument. Allà prop, aquest científic, metge i bacteriòleg hi va viure molts anys, hi tenia el seu laboratori, i hi va morir l’any 1929, fent-se el seu funeral a l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina.
El doctor Ferran, com també se’l sol anomenar, havia nascut a Corbera d’Ebre, a la Terra Alta, l’any 1851, en una casa que la guerra de 1936 destruiria i només en resta la dovella de la porta. La lluita contra les epidèmies a Tortosa va ser determinant per al seu futur, però també home inquiet, va fer progressos en la telegrafia, la fotografia, va ser delegat a l’Assemblea Catalanista de les Bases de Manresa, maçó i va arribar a ser reconegut internacionalment com a bacteriòleg, sent pioner de la vacunació a l’estat i cap del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona.
Les polèmiques actuals sobre les vacunes no són res comparades a les de la seva època. Malgrat els seus èxits contra el còlera, després també contra el tifus o la tuberculosis, més d’una vegada el govern va prohibir per llei les campanyes de vacunació o mostres de recerca eren destruïdes a la duana. Fins que el 1905, les enveges i intrigues polítiques el van portar a dimitir del Laboratori Municipal.
A partir d’aquell moment es va tancar a la seva torre de marfil de la recerca, al que llavors es considerava barri de la Sagrera, actualment el Congrés i els Indians, i allà, durant gairebé un quart de segle, fins a la seva mort, va seguir fent recerca. Al poc de ser-hi va rebre el premi de l’Académie des Sciencies de Paris i, pocs anys abans de morir, encara es va embarcar per acudir a un congrés científic internacional a l’Argentina. Sempre admirat, però més ben considerat a fora que aquí, encara uns mesos abans de la seva mort, quan el rei Alfons XIII va acudir a Barcelona per a l’Exposició Universal, va acudir a casa seva, al carrer de Garcilaso, a retre-li homenatge, tot i que ell mai no va amagar la seva fermesa en els ideals republicans.
El Laboratori del Dr. Ferran van continuar funcionant després de la seva mort, encara en temps recent i abans de convertir-se en escola la casa i els seus voltants, molts veïns recorden els animals que es criaven per a experimentació.
Ara els seus descendents, la família Ferran Rico, ha fet donació de l’immens legat al MNACTEC, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El fons té documentació personal i familiar del doctor Ferran, així com de caràcter científic i mèdic. Està integrat per 1.636 fotografies, 1.116 documents textuals i bibliogràfics, 10 plànols, 3 documents gràfics, 1 document audiovisual en suport digital i 13 objectes.
Les fotografies del fons són majoritàriament de caràcter personal –viatges per Catalunya, Espanya i Europa– i retrats de caire personal i familiar, o alguns de l’activitat científica. La documentació inclou correspondència personal, familiar i professional; documentació professional relacionada amb la recerca en bacteriologia i fotografia; publicacions, conferències i congressos; documentació relacionada amb el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona i l’Institut Ferran de Patologia Experimental i d’Higiene; documentació relacionada amb la projecció pública de Jaume Ferran; i llibres i material d’hemeroteca.
Sens dubte que una part d’aquesta documentació també és útil i rellevant per a la història dels nostres barris, en un dels quals, Ferran, en va ser molts anys un veí il·lustre.
Fotografies: Doctor Ferran vacunant i monument en record seu | MNACTEC i Wikimedia
