El Centre Cultural Els Catalanistes va acollir, el dimarts 26 de febrer a la tarda, la presentació del llibre de Neus Moran L’espoli general, que porta com a subtítol La requisa franquista del patrimoni en el moviment associatiu i obrer en terres de Parla Catalana (1939-1978).
El llibre de Neus Moran, editat per L’Avenç, amb el concurs de la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), aborda un dels aspectes de la repressió franquista com és l’espoli al moviment associatiu i obrer dels Països Catalans. S’ha documentat buidant i analitzant milers de documents d’arxius, alguns dels espoliats són entitats existents, però bona part van desaparèixer esfondrades per la repressió.
El bàndol sollevat el 1936 contra la Segona República va utilitzar l’espoli com a mesura de càstig alliçonadora i prolongada. El llibre explica qui eren els executors, les connexions entre els organismes judicials, administratius i militars del sistema, i dels seus còmplices a la societat. A més, aporta una panoràmica de l’espoli que desconeixíem, quantificant quin va ser el benefici obtingut per l’estat franquista i identificant víctimes. Així s’aporten per primera vegada les xifres de la requisa, que els hi va servir per pagar la guerra que van provocar i la instauració del nou règim.
L’acte va començar amb la salutació de Daniel Gasparin, vicepresident del Centre Cultural Els Catalanistes, entitat espoliada pel franquisme i que per això s’havia escollit com a lloc simbòlic per a la presentació d’aquest llibre.
Per la mesa van intervenir Nuria Iceta, com a directora de L’Avenç, que va recordar el deute de reparar la memòria; Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus, que va iterar la injustícia encara existent, dient que l’espoli va representar “no només la pèrdua material sinó liquidar el moviment associatiu i de cohesió social del país”.
Va tancar les intervencions de la mesa Carol Duran, Directora General de l’Associacionisme Cultural i presidenta de l’IRMU, que va abundar en la simbologia del lloc escollit per a la presentació, una entitat espoliada com Els Catalanistes.
La presentació en sí va ser un diàleg entre l’autora, Neus Moran, i el professor d’història de la Universitat Rovira i Virgili, Ramon Arnabat, vilafranquí, qui va recordar que el franquisme no només va derrotar militarment a la República, sinó que va engegar una repressió per esborrar totes les transformacions empreses. La qual cosa es va dur a terme de manera indiscriminada, sistemàtica, no només física sinó també econòmica, escenificant la derrota dels vençuts en cada moment i en cada espoli.
Neus Moran va explicar la teranyina d’aquesta xarxa repressiva, de control exhaustiu, de la complicitat d’alguns beneficiats i identifica reprimits i repressors. En total va mencionar 741 propietats espoliades que van afectar 445 associacions; i va parlar també no només dels bens immobles, sinó de bens mobles i de comptes corrents i diners. Una repressió molt més elevada als països de parla catalana, més encara a Catalunya i extremadament a la província de Barcelona. Un espoli que estima com a quantitat més baixa 3.638.000.000 de pessetes de l’època, més de 4.000 milions d’euros en l’equivalent actual.
El llibre té un apèndix de 80 pàgines on figuren, poble per poble, les entitats espoliades i els seus bens. Entre els assistents, un públic majoritàriament forà, vinguts molts des de diferents comarques per a la presentació, hi havia el Director del Memorial Democràtic, Xavier Menéndez, i alguns presidents d’entitats afectades pels espolis.
Al final, entre el públic, l’historiador andreuenc Pau Vinyes va recordar les entitats andreuenques espoliades i desaparegudes, i Daniel Gasparin algunes anècdotes del cas concret d’Els Catalanistes, la història dels quals està recollida en el llibre Els Catas, segle i mig (1866-2016): Del Casino La Ilustración al Centre Cultural Els Catalanistes, de Joan Pallarès. En aquesta obra es recorda que l’entitat, per la repressió, moltes vegades va ser clausurada o va haver de caviar de nom: Casino La Ilustración (1866), Centre Popular Catalanista (1902), Ateneu de Cultura Popular (1924), Circulo la Ilustración (1926), Centre Popular Catalanista (1930), Circulo Cultural Español (1939), Centre Cultural Els Catalanistes (2002). Malgrat tot, des de començar el segle XX, fa 125 anys, a Sant Andreu de Palomar tothom l’ha conegut com Els Catalanistes, fins i tot en els temps més grisos.
Torna a obrir el bar d’Els Catalanistes
L’acte va acabar amb l’oferiment d’una copa de cava al bar de l’entitat, que també és notícia perquè avui, dissabte 1 de març, torna a obrir les seves portes de manera oficial amb nous encarregats al capdavant. Així doncs, el Centre Cultural Els Catalanistes torna a disposar de servei de bar.
Fotografies: Detall del llibre i un instant de la presentació | Joan Pallarès
