El 8 de novembre s’inaugura una exposició sobre Josep Anselm Clavé a la Lira.
Aquest 2024 que ja està en el seu trimestre final no és un any qualsevol per a L’Eco de Catalunya ja que el 17 de Novembre de 1899 figura en la seva cronologia com la data fundacional de l’entitat en consolidar-se definitivament l’escisió en relació amb la Sociedad Coral la Paz y la Esperanza. Aleshores comptava amb vint-i-nou cantaires (tot homes) sota el mestratge musical de Josep M. Comella i la presidència de Joaquim Pedreny amb la finalitat d’expandir la llengua i la cultura catalanes arreu del territori a través del cant coral.
El primer concert va tenir lloc el dia 7 d’Octubre, abans de la legalització de la nova societat, després del qual en vindrien molts més i el 20 d’Octubre de 1901 va tenir l’honor d’estrenar l’Eco Sagrat, fruit de la col·laboració de dos grans artistes andreuencs del moment: música de Josep Mª Comella i lletra del poeta del poble, Ignasi Iglésias.
La seva pertinença andreuenca també queda palesa pel fet que les veus que sonen a l’actual himne de la UE Sant Andreu són les que van posar els cantarires de l’Eco en l’enregistrament oficial que va tenir lloc el 20 d’octubre de 2012 a l’Ateneu de Sant Andreu juntament amb la Banda Simfònica Roquetes Nou Barris sota la supervisió dels respectius directors titulars: Àngel Villagrasa i Vicenç Navarro.
Com moltes altres entitats, els diversos esdeveniments de la història han afectat la seva trajectòria passant èpoques de tots els colors de l’Arc de Sant Martí. Entre les més insignes figuren, entre d’altres, el concert extraordinari al Palau de la Música, la seva participació en els dos enterraments d’Ignasi Iglésias, la victòria al Concurs de Caramelles que li va valer la Copa Clavé, l’actuació al Narcís Sala en presència del president Tarradellas.
Entre les més difícils, la dictablanda de Primo de Ribera i la dictadura de Franco. En aquest darrer cas, el 1939 Educación y Descanso s’incautà del seu local al carrer Ramon Batlle, va perdre la direcció de les seves activitats, va ser renomenat com El Eco Andresense i es va destruir la majoria de la seva documentació. De mica en mica i amb moltes dificultats, va anar reprenent el seu esperit fundacional amb el lideratge de persones com Pich Santasusana, Ricard Castells, Esteve Guasch, Cassià Casademont, Salvador Puga o Joan Roca.
Un trasbals crític va tenir lloc l’any 1957 quan, gairebé sense avís, van ser obligats a abandonar precipitadament la seva seu. Afortunadament, van trobar aixopluc als Catalanistes fins que l’any 1994, un altre cop van marxar ja per establir-se fins avui a l’Ateneu de Sant Andreu sent l’actual presidenta Rosa Maria Altayó, que té cura de les activitats de la coral, entre les quals mai no falta la cantada a la Diada d’Ignasi Iglésias, tant davant de la tomba del poeta com, després, davant de de Narcís Sala, qui va ser president de la UE Sant Andreu.
Rosa Maria Altayó també compta entre les seves obligacions la de presevar la llarga memòria històrica de l’entitat en un arxiu molt complet, malgrat que els manca la part que encara està segrestada a Salamanca. Aquesta feina de recopilació va començar de manera exhaustiva arran del seu centenari gràcies a l’Àngel Puig i al Jaume Seda, historiador i president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias en aquell moment. Entre els seus tresors, compta amb un incalculable arxiu musical.
Ara toca sumar un altre esdeveniment a la seva història, la celebració del 125 aniversari que tot just ara comença amb el concert que s’esdevindrà aquest diumenge 27 d’octubre a les 17.30h a la Parròquia de Sant Pacià amb la participació del propi Eco, de l’Orfeó de Sants i de l’Orfeó L’Atlàntida, amb aportació voluntària a la sortida segons el sistema de taquilla inversa.
Exposició de Josep Anselm Clavé a La Lira
Es donen casualitats ben curioses a la vida, com en aquest cas, quan coincideixen el 125 aniversari de l’Eco de Catalunya amb una exposició a la Societat Cultural i Esportiva La Lira de Josep Anselm Clavé a partir del 8 de novembre, l’inspirador del moviment associacionista català a través del cant coral del qual l’Eco no és més que un dels seus fruits.
L’exposició és un recorregut per la seva vida i obra que va començar a Barcelona l’any 1824 amb el seu naixement. De jove va abraçar les idees liberals i progressistes i es va implicar en les revoltes per transformar el Regne d’Espanya en una societat més justa i democràtica. Aquelles experiències personals i col·lectives el van fer reflexionar sobre el mètode més efectiu per assolir aquella fita i es va decidir per un projecte associatiu de caràcter cultural.
S’inspirà en les idees plantejades per Étienne Cabet a la novel·la filosòfica Voyage en Icarie i aprofità l’impuls d’un associacionisme populari recreatiu que s’inseria de ple en els nous espais de diversió contemporània. Al llarg de trenta anys Clavé va exercir d’activista, empresari, periodista, músic i poeta. També va estar empresonat diverses vegades, va conèixer l’exili de primera mà i va ocupar càrrecs de responsabilitat política.
Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic per la trajectòria vital i professional de Josep Anselm Clavé, i relaciona els punts més destacats d’aquest periple amb esdeveniments polítics i socials coetanis. Una història que forma part del nostre passat recent i que transcorre entre la descoberta d’Icària i la proclamació de la República Federal.
Fotografia: concert de l’Orfeó L’Eco de Catalunya el diumenge 19 de maig de 2019 a la parròquia de Santa Josep Manyanet interpretant el Glòria de Vivaldi | L’Eco de Catalunya
